A aquestes alçades de la pel·lícula, amb cada cop menys jornades perquè s'acabi la competició, les urgències van repartides. En tenen els equips de la part baixa, que volen escapar com sigui del pou per no perdre la categoria. També els de la part alta, exigits dia rere dia de bons resultats per aguantar la posició de privilegi o fins i tot més amunt. Igualment, els passa tres quarts del mateix a aquells conjunts que per més que ho intentin, no se n'acaben de sortir quan les expectatives eren majúscules. De pet aquí hi entra el Girona. Fet a cop de talonari, la plantilla que havia de pujar sí o sí s'ha encallat. Cert és que mai ha arribat a enlairar-se, que després de més de trenta partits es fa difícil recordar una gran actuació i arguments suficients per justificar el seu ambiciós objectiu. Però és que darrerament, la preocupació és a l'ordre del dia. A l'entorn, sobretot. De portes cap a dins, tranquil·litat i positivisme. «Encara estic més convençut» de les opcions de pujar a Primera, etzibava ahir Pep Lluís Martí. Ja pot despertar l'equip per fer-li cas. Com més aviat, millor. Els dos últims resultats i les actuacions que els han acompanyat han encès totes les alarmes. Guanyar l'Elx, un rival directe, no només calmaria els ànims sinó que mantindria una plaça de play-off, quelcom que està en joc aquesta jornada.

L'amarg regust de boca del 0-0 a Las Palmas empitjorava, i de quina manera, al no poder guanyar el Racing a Montilivi. El cuer es va endur un punt davant un Girona inoperant en atac, previsible i sense esma. De notes positives, ben poques. La primera, la ratxa. Són nou partits sense perdre. La segona, que l'equip ha tancat la porteria amb clau. Gairebé no concedeix ocasions al rival i no ha encaixat en els dos darrers partits. Ara bé, la producció ofensiva és gairebé inexistent. El calendari avança i reaccionar s'ha convertit en una obligació. Per fer-ho, Martí ha de gestionar de la millor manera l'onze d'aquesta tarda al Martínez Valero (19:30 hores). En només sis dies l'equip jugarà el seu tercer partit. Previsiblement, el tècnic farà canvis. Per disposar de sortida amb els futbolistes més frescos i també perquè és evident que encara no s'ha trobat la fórmula adequada que convidi a l'optimisme.

Joaquín Zeballos entra a la convocatòria, un cop superades les molèsties musculars que l'han deixat fora els dos últims partits. Si té minuts debutarà amb la samarreta blanc-i-vermella. Qui no ha viatjat és Brian Oliván, encara que hagi complert la seva pertinent sanció. Martí l'ha deixat fora per «motius tècnics». No hi serà tampoc Santi Bueno, qui continua sense participar a la Lliga. Els interrogants arriben a l'hora d'enumerar els titulars. Pocs canvis es preveuen en defensa. Més, del mig del camp cap endavant. Àlex Granell té números de sortir d'entrada. Potser també Christian Rivera. Un i l'altre van rellevar Gumbau i Diamanka, ben espessos contra el Racing. Borja i Sáiz van coincidir d'inici el dimarts. Es van trobar ben poc i cap dels dos va generar massa joc entre línies. Caldrà veure qui repeteix; si ho fan els dos o només un, apostant per dos extrems a les bandes. O si entra Jozabed, inèdit fins ara en el retorn a la competició. El pitxitxi Stuani va participar un xic més l'altre dia que no pas al Gran Canaria, però continua encallat de cara a porteria. El 7 té molts números de ser titular. Si Martí aposta per variar el dibuix potser el fa jugar d'entrada amb Jonatan Soriano, encara que sembla menys probable aquesta possibilitat. Jugui qui jugui, perdre seria més que perillós. L'Elx, amb 47, es troba només dos punts per sota del Girona.

Ara bé, tampoc viu un gran moment el conjunt que dirigeix José Rojo, Pacheta. Ha sumat només un punt dels últims sis, pel que també està obligat a reaccionar. Iván Sánchez, per sanció, i els lesionats Nuke Mfulu, Víctor Rodríguez i Gerard Barri estan descartats. En canvi, tornen Óscar Gil, Tekio i Jonathas de Jesús.