ense temps per pensar gaire i immers en un campionat que ja no té aturador, el Girona necessita reaccionar en la majoria d'aspectes del joc. La qualitat individual i el rendiment de la majoria de futbolistes ha de millorar. La mentalitat ha de ser positiva i sense caure en els dubtes, els futbolistes han d'estar motivats i convençuts de les seves possibilitats. En l'aspecte físic cal un esforç molt més gran i l'equip ha de fer un pas endavant buscant la millora en la intensitat, velocitat i potència en totes les accions. Tàcticament els de Pep Lluís Martí es mostren sòlids en defensa, mentre que necessiten millorar, i molt, en la fase d'atac. Ara tot va ràpid, les jornades es toquen i l'equip que no estigui endollat es quedarà sense complir els seus objectius.
Mancats de ritme. La represa del campionat en el partit jugat al Gran Canària no va servir per veure el joc que s'espera de l'equip de Pep Lluís Martí. Els gironins van mostrar un ritme lent, sense canvis en la intensitat, buscant les passades al peu en lloc de l'espai i sense cap efecte sorpresa. En molt poques ocasions es van generar accions de superioritats numèriques. A les bandes, Gallar, a la dreta, i Jairo, a l'esquerra, van mostrar-se poc actius. En l'amplitud van mancar les desmarcades a l'espai. Només Borja García realitzava moviments de suport per poder rebre però sempre ho feia lluny de l'àrea rival. El Girona va fer un partit molt previsible, ofensivament la sensació era que només es podia fer mal en les accions de pilota aturada ja que els atacs posicionals estaven molt controlats per a una defensa que no va passar per situacions complicades. A l'hora de defensar, el Las Palmas es va mostrar molt inofensiu, ja que quan recuperava la pilota ho feia molt lluny de la porteria de Riesgo. El matx estava controlat, la impressió és que Juanpe i Ignasi Miquel seran els centrals titulars en aquest tram final. El problema és que la majoria d'errors comesos es van repetir en el partit de Montilivi davant el Racing de Santander.
Stuani, aïllat. El davanter ha vist aturada la seva ratxa golejadora en aquests dos darrers partits. Com qualsevol jugador, necessita dels seus companys per poder rendir al màxim nivell. Sense la col·laboració dels jugadors de banda i dels migcampistes, les accions d'atac queden reduïdes a jugades aïllades, es perd la continuïtat del joc i no es creen ocasions. En algunes fases dels partits l'equip juga molt lluny de la porteria adversària i el domini dels rivals fa que els gironins defensin replegats prop de la porteria de Riesgo. Quan es recupera la pilota és difícil enllaçar amb el davanter, aquest lluny dels seus companys rep moltes passades en llarg que, envoltat de defenses, no pot aconseguir quedar-se amb la pilota. Fins ara les bandes no han funcionat. Els laterals, Mojica a l'esquerra i Maffeo a la dreta, s'han incorporat molt poc a l'atac, les centrades han estat escasses i la majoria mal dirigides, posant molt difícils les possibilitats de rematada del davanter. El hàndicap més important i alhora més preocupant d'aquest Girona es concentra en la manca de capacitat per generar ocasions clares de gol. Davant defenses ordenades cal augmentar la velocitat de pilota per poder sorprendre. No hi ha hagut desmarcades als espais buscant desorganitzar els adversaris, les passades en atac són quasi sempre al peu, fet que suposa un alentiment del joc. Stuani necessita al seu costat la millor versió de Borja García i de Samu Sáiz en el joc interior, espera el desequilibri a les bandes per rebre centrades i necessita més possessió per part de l'equip per poder rebre moltes més passades de mèrit.
Tres punts necessaris. El partit d'avui a Elx marcarà la dinàmica d'aquest reinici de campionat. Després de dos empats consecutius, que enllaçats amb els dos que el Girona va aconseguir abans de l'aturada ja són quatre jornades sense guanyar, els blanc-i-vermells es veuen obligats a guanyar al Martínez Valero. Tot el que no sigui una victòria suposarà una ratxa negativa ja que el conjunt gironí acumularia massa jornades sense vèncer. Cal buscar com jugar per obtenir més recursos en atac, com millorar per ser més agressius i intensos a camp contrari, com crear més perill i com ser més forts que els rivals per superar-los. El calendari atapeït no dona temps a les lamentacions i a les excuses, cal competir bé i com més aviat millor. Manca molta Lliga i a mesura que s'arribi a la part final els enfrontaments directes aniran guanyant importància. El Cadis encara no té els deures fets i té desplaçaments molt complicats ja que ha de visitar l'Osca, l'Elx i Girona. El Saragossa rebrà a La Romareda l'Osca en el derbi aragonès i el Rayo de Paco Jémez, i igual que el Cadis i l'Almeria també passarà per Montilivi. La llàstima és que degut a la situació actual el factor camp ha perdut valor i ara la diferència entre jugar de local o visitant s'ha escurçat notablement. El Girona tindrà partits decisius com a mínim per poder assegurar-se la promoció d'ascens però ho farà en un estadi on faltarà l'escalf de l'afició.
