Josep Maria Costa va ser el director general del Girona en un tram de l'etapa de la família Roche (Narcís i Jordi) al capdavant del club o, en altres paraules, l'encarregat d'endegar la modernització del club que posteriorment acabaria arribant al futbol professional. Un càrrec, el de director general del club de Montilivi, que també va ocupar Quim Torrecillas ja amb el Girona en el futbol professional desenvolupant un paper clau en moments complicats de l'entitat amb Josep Delgado de màxima accionista. Carles McCragh és una de les cares més conegudes de l'advocacia gironina, degà del col·legi des del 2010, i al costat de dos notables especialistes en dret esportiu, com Costa i Torrecillas, ha format l'equip que ha defensat el Barça en la seva mediàtica batalla legal contra Neymar. Un lluita que, després que divendres es conegués la sentència del Jutjat del Social número 15 de Barcelona, obligarà el futbolista brasiler a retornar 6,8 milions d'euros al FC Barcelona.

La justícia ha avalat les tesis de Costa, Torrecillas y Asociados segons les quals els 64,4 milions de prima de renovació pactats entre el club i blaugrana i Neymar eren part del seu salari, a repartir en cinc anys, i que per tant el davanter brasiler no té cap dret a reclamar els 43.650.000 euros que encara li faltaven per cobrar quan va marxar al PSG l'estiu del 2017. I, per contra, Neymar ha de tornar una part dels 20.750.000 euros que el club blaugrana ja li havia abonat.

El tema és clar. El desembre del 2015, just quan el primer equip blaugrana era al Japó jugant el Mundial de Clubs, el pare de Neymar i el club blaugrana pacten una renovació del seu contracte per cinc temporades que, entre altres aspectes, incloïa la famosa prima de renovació («signing bonus») de 64,4 milions d'euros: repartits en un primer termini de 20.750.000 euros (ja pagada en el seu moment) i una segona de 43.650.000 euros que s'hauria d'haver pagat el 31 de juliol de 2017. Una quantitat que, coneixent la idea del brasiler de marxar al París Saint Germain, el Barça la va depositar en un notari enlloc de pagar-li al brasiler. L'1 d'agost, Neymar va reclamar (sense fortuna) els diners i l'endemà va anunciar la seva marxa a l'equip de la capital francesa.

Des de llavors, Neymar i el Barça han batallat als jutjats tot que, periòdicament, apareixien rumors d'un possible retorn del brasiler al Camp Nou que hauria obert la porta a un pacte entre les dues parts. Un part, Neymar, representada per un bufet d'advocats madrilenys, reclamava que el Barça li pagués els 43.650.000 euros que faltaven de la prima; i l'altra, el club blaugrana, representada pels tres advocats gironins, entenia que Neymar havia de tornar els 20.750.000 euros que ja havia cobrat i, a més, pagar-ne 1.750.000 més perquè només s'havia quedat una de les cinc temporades pactades.

Les dues parts varen exposar els seus arguments en una vista el mes de setembre a la Ciutat de la Justícia i, ara, la sentència ha desestimat totalment la demanda de Neymar perquè «no sols mancava de dret per a percebre la quantitat que constitueix l'objecte de la seva pretensió de condemna, sinó que, a més, donada la pretensió articulada en contra seva, haurà de reintegrar al club l'excés del percebut en concepte de signing bonus». En canvi, el jutjat social de Barcelona sí que ha estimat parcialment les tesis sostingudes per Costa, Torrecillas y Asociados condemnant Neymar a pagar no els 20.750.000 euros ja cobrats, però si la part proporcionalment tenint en compte els 13 mesos que es va quedar al club després de la seva renovació. És a dir, 6,8 milions d'euros.