Per fons d'armari no serà. Va sobrat el Girona de futbolistes. En té per triar i remenar. Un punt a favor, tenint en compte que el calendari està ben apretat, els minuts s'acumulen i a mesura que passin els partits serà imprescindible fer rotacions. A diferència d'altres cursos, quan hi havia un onze bastant fix, els suplents es repetien i el vestidor estava un xic curt d'efectius, aquesta temporada passa just a la inversa. No n'ha tret massa profit aquesta setmana l'equip, que no ha guanyat en cap de les tres jornades que s'han disputat fins ara. Però Pep Lluís Martí, amb l'oportunitat de disposar de fins a cinc canvis, ha mogut fitxa sempre que ha pogut, donant entrada a un bon grapat de futbolistes i no pas sempre els mateixos. L'últim en estrenar-se, Joaquín Zeballos. L'uruguaià debutava divendres a Elx, jugant el darrer quart d'hora i demostrant que ha deixat enrere les molèsties que li havien impedit enfrontar-se al Las Palmas i Racing.

Amb ell, ja són 26 els futbolistes que el Girona ha utilitzat aquesta temporada a la Lliga. Dos més si es té també en compte la Copa del Rei, on hi han aparegut Santi Bueno i Carlos Martínez, sense participació al campionat domèstic. Zeballos ha engreixat una mica més aquesta xifra. Era la principal novetat de la convocatòria i Martí, veient que l'equip no se'n sortia en atac i que el marcador era desfavorable, el va fer entrar amb poc menys d'un quart per complir-se el temps reglamentari. Marcar, no va marcar. Però se'l va veure actiu, demanant la pilota i intentant participar en tot moment. Només entrar va veure una targeta groga per una entrada desafortunada a un rival, però poc després va protagonitzar una bona jugada en què va assistir cap al seu compatriota Stuani. Després de rebotar amb un defensor, la pilota va quedar morta i el 7 va estar a punt de marcar en una rematada acrobàtica.

«M'he quedat amb una sensació amarga. Estic molt content perquè he pogut debutar, però se'ns han escapat tres punts que haurien sigut molt importants pel grup i aquesta és la prioritat», deia Zeballos el mateix divendres. Després del seu primer partit i de veure com les coses no li rutllen al Girona, va voler oferir un punt de pista optimista, veient el gol mig ple: «Encara ens queden molts partits i estem ben vius. Queden vuit finals per davant que les lluitarem. Estic convençut que aconseguirem el nostre objectiu. Ens toca passar pàgina, aquesta derrota podia arribar perquè es tracta d'un rival directe que es fa fort al seu camp». Parlava de la seva situació personal, del que li ha tocat viure aquests mesos, quan va aterrar tot sol a Montilivi i pocs dies després s'havia de confinar. «Tot el que està passant aquí i arreu és molt estrany. El que jo intento és gaudir de l'experiència al màxim, vull aprendre dels meus companys i miro d'adaptar-me a l'equip ben ràpid i a tot el que em demana l'entrenador».

Els desapareguts

Amb tres partits en només sis dies el més esperat és que Martí rotés, i no pas poc, els seus onzes però no ho ha pas fet. Alguns retocs d'un duel a l'altre i poc més. Fins i tot, malgrat disposar de cinc substitucions, hi ha jugadors que encara no han tingut ni un sol minut en aquest retorn a la competició. És el cas, per exemple, dels defenses Jonás Ramalho, Jordi Calavera, Brian Oliván (els dos primers partits estava sancionat) i Pedro Alcalá, del migcampista Jozabed Sánchez. Fins i tot, el propi Zeballos i Ibra Kebe, del filial, han participat més.