Ningú voldria trobar-se a la situació de Quique Cárcel ara mateix. El director esportiu del Girona va confeccionar la plantilla més valuosa de Segona Divisió amb la missió de retornar el club blanc-i-vermell a Primera. Comptant amb noms com els de Cristhian Stuani, Borja García, Juanpe Ramírez, Pablo Maffeo o Samu Sáiz, entre d'altres, la lògica diu que no hi hauria d'haver rival per a l'equip de Pep Lluís Martí. Tanmateix, pagar a cop de talonari no sempre és l'opció més eficaç per garantir els èxits esportius i aquesta temporada els gironins ho han comprovat veient-se abocats a una desil·lusió recurrent. Tant és així que la gran preocupació del passat cap de setmana va ser estar pendents de l'empat del Rayo davant del Dépor (3-3) i de la derrota a l'últim moment del Mirandés contra el Ponferradina (1-2) d'ahir a la tarda.
Una jornada més, els de Montilivi van salvar els mobles gràcies a les desgràcies dels altres. En aquest cas, dels d'Andoni Iraola. A punt va estar el Girona de veure's fora del play-off, marcant-lo amb només un punt més que el Rayo (48) i el Mirandés (48). Cap d'ambdós conjunts va aprofitar la mala ratxa dels de Martí sumant dos punts dels últims 9 possibles des de la represa de la competició amb dos empats a res contra el Las Palmas (0-0) i el cuer Racing (0-0) i una derrota per la mínima davant de l'Elx (1-0). Costa de creure que aquesta sigui la realitat d'un equip que aspira a la màxima fita. Però és així. I és dura.
Sense temps per perdre
Cada cop són menys les bales que queden als gironins. Si no volen malgastar-les, més els val solucionar el problema que tenen de cara a la porteria a les darreres vuit finals que els queden. Les premisses són clares: o reaccionen o tot el que no sigui lluitar per l'ascens serà considerat un fracàs.
Amb el pitxitxi Stuani poc inspirat, els de Martí acumulen tres partits sense fer cap gol. L'uruguaià no marca des del passat 1 de març quan va superar el Mirandés (1-1) de penal. De fet, l'últim golejador va ser el lesionat Brandon Thomas contra l'Albacete (1-1) abans de l'aturada pel coronavirus.
Així doncs, cal afrontar el duel d'aquest dimecres contra el Numància a Montilivi (19.30 hores/GOL) com una veritable final. Martí fa dies que ho repeteix a la prèvia, però a l'hora del partit sembla que totes les idees s'esfumen. No va ser així a la segona part al Martínez Valero amb un Girona atrevit i disposat a generar ocasions. Divendres passat va fer evident la problemàtica amb l'encert i va necessitar rebre un gol d'Escriche, fruit d'un error clamorós de Mojica, per oferir els seus millors minuts.
Sigui com sigui, els gironins no tenen temps per perdre. Tampoc per notar el desgast físic, igual que la resta d'equips, de l'acumulació de partits. Amb la vista posada al Numància, els de Martí saben que no poden perdre pistonada perquè per davant encara tenen rivals aspirants a l'ascens com el Saragossa, l'Almeria i el Cadis. Tenint en compte que la resta tampoc són una assegurança, no s'hi val a badar.
