Carles Marco va tenir una llarga carrera com a jugador. Gijón, Valladolid, Sevilla, Badalona, Lleó, Manresa, una plata en l'Eurobàsquet del 2003 amb la selecció espanyola. I, un cop retirat, el base format al Sant Josep de Badalona va apostar per entrenar formant-se al costat de dos dels grans -Pedro Martínez i l'actual tècnic del València Jaume Ponsarnau- com a ajudant al Manresa de l'ACB. L'estiu del 2015, però, Marco va tenir clar que havia arribat el seu moment de fer el salt a primer entrenador. Va ser a Oviedo, també a LEB Or, com passarà ara amb el Bàsquet Girona en el seu retorn a Catalunya, i allà va obrir un període de cinc temporades (la darrera escapçada pel coronavirus) a la segona màxima categoria del bàsquet estatal. Cinc anys posant el seu equip, primer l'Oviedo i després el Palència, als play-off d'ascens a l'ACB. Els quatre primers jugats i aquest darrer frustrat, quan l'equip anava cinquè a una victòria del tercer i el quart i a tres dels dos primers (Valladolid i Guipúscoa).

Temporada 2015/16. Carles Marco s'estrena com a primer entrenador amb una inesperada quarta posició de l'Oviedo al final de la lliga regular de LEB Or. A l'equip, un jove Ferran Bassas de base, ara al Burgos de l'ACB i que aquell curs va ser el jugador amb més minuts en pista de l'Oviedo, alguns veterans com Andrés Miso, Víctor Pérez o Diego Sánchez i estrangers amb poca experiència com l'anglès Daniel Trist o el nord-americà Taylor Swing. A quarts de final, però, l'Osca que entrenava Quim Costa els va capgirar el factor pista eliminant-los per 3-1.

La temporada següent, Carles Marco continua a Oviedo. Però ja no hi són ni Bassas, ni Misso, ni cap dels estrangers. Víctor Pérez és el punt de continuïtat d'una plantilla on, aquest cop, destaquen el suec Johan Lofberg, el base català Dani Pérez i joves com Felipe Dos Anjos, amb qui després Marco es retrobaria Palència, o Miquel Salvo, a més del veterà Edu Hernández Sonseca. En lliga regular, l'Oviedo només queda per darrere de tres aspirants a l'ascens: Guipúscoa, Breogán i San Pablo Burgos. Aquest cop, Oviedo sí que supera els quarts de final (derrotant l'Orense), però, en semifinals, cau davant el Palència (3-1).

El curs 2017-18, Carles Marco viu la seva tercera, i última, temporada al capdavant de l'Oviedo. I, com no podia ser de cap altra manera, Carles Marco aconsegueix que l'equip torni a calcar classificació: quart en lliga regular. Aquest cop amb una plantilla encara amb més canvis. Dani Pérez, Dos Anjos, Sonseca o Lofberg ja no estaven un equip on va arribar Oliver Artega i un munt d'estrangers. En el play off d'aquell any, que acabaria amb l'ascens del Manresa liderat per un gran Jordi Trias, l'Oviedo es va trobar en quarts de final al seu botxí de l'any anterior en semifinals: Palència. I va tornar a perdre, aquest cop per 3-2 en cinquè partit on la defensa castellana va deixar els asturians en només 55 punts (55-66).

L'estiu següent, Carles Marco canvia Oviedo per Palència. El tècnic fitxa per l'equip que l'havia eliminat en les dues temporades anteriors. A la ciutat castellana, Marco es troba amb un equip que, després d'entrar al play off pels pèls (novè en lliga regular), va poder posar contra les cordes a un Bilbao, gran favorit a l'ascens, que acabaria tornant a l'ACB superant Melilla i Palma amb menys problemes dels que es va desfer del Palència en quarts (3-2, per a l'equip ja llavors entrenat per Àlex Mumbrú). En aquell Palència, Marco tenia jugadors com Jordi Grimau, Urko Oteguir o el nord-americà Vasturià. Finalment, en aquest darrer curs abans de l'aturada pel coronavirus, Marco estava lluitant amb el Palència a la part alta de LEB Or. Sense dubte hauria jugat el play off perquè l'equip anava cinquè a una victòria del tercer i el quart i a tres dels dos primers (Valladolid i Guipúscoa), amb jugadors com un altre cop Jordi Grimau, el pivot danès Kevin Larsen (havia canviat Bilbao per Palència) o l'experimentat lituà Simas Jasaitis.