Tocava reaccionar. La llibreta de les excuses feia dies que s'havia acabat i guanyar s'havia convertit en una obligació. Consolidar-se a la zona de play-off implicava superar ahir el Numància tant sí com no per no veure perillar l'única via, en principi, que ara pot dur l'equip a l'objectiu. I el Girona no va fallar. Un gol de Samu Sáiz només començar i un altre de Stuani en l'últim minut de la primera part van deixar dat i beneït un partit sense gaire història en què la qualitat del Girona es va imposar a la depressió d'un Numància que fa molt mala pinta. No va ser un festival ni cap exhibició dels gironins que, simplement, van fer el que no havien fet contra el Racing, és a dir, cobrir l'expedient. Tres punts que serveixen per aturar la fuita, esvair dubtes al voltant de Martí i, sobretot per injectar confiança i moral a un bloc que semblava haver-la perdut d'ençà que es va reprendre la competició. L'ascens directe era una utopia i continua sent-ho. Impossible? En futbol no hi ha res impossible i segurament algú encara hi confia, però farà bé el Girona, com ahir va demostrar, d'anar per feina i assegurar abans de res el play-off.

Malgrat la correcta segona part del partit de divendres passat al camp de l'Elx, les sensacions no havien estat gens bones d'ençà de la represa de la competició després del confinament. Dos empats a res contra Las Palmas i Racing i la derrota a Elx i, el pitjor de tot, cap gol a favor, havien rebaixat substancialment el suflé de l'equip amb el pressupost més alt de la categoria. Martí havia admès dimarts que tant ell com el vestidor estaven «emprenyats» per aquest inici tan decebedor i també que confiava transformar aquesta ràbia i impotència en «energia» per guanyar. Aquesta energia de la qual parlava Martí de seguida va donar els seus fruits. Amb prou feines havien passat dos minuts de partit quan Samu Sáiz va recollir una deixada de cap de Stuani per, amb un xut precís i creuat, batre Dani Barrio.

«Mira que n'és de fàcil fer un gol», devien pensar des de casa molts aficionats gironins. L'1-0 va donar una tranquil·litat molt benvinguda a un Girona que amb el marcador a favor podia aprofitar els espais que el Numància deixava a l'esquena dels seus tres centrals. Els sorians, tot i el gol encaixat, no van defallir i van aconseguir amb el control de la pilota. De fet, van gaudir de bones aproximacions per empatar. La més clara, un cop amb l'esquena de Castellano que va estavellar-se al pal dret de Riesgo en una acció d'estratègia. Abans, Marc Mateu havia avisat amb xuts llunyans. El Girona, mentrestant, mirava que Borja García i Samu Sáiz entressin en joc. Rivera s'havia situat com a únic pivot amb Granell i Borja García una mica més avançats. Costava però quan els dos mitges puntes madrilenys connectaven, s'enflairava el segon gol. A punt va estar d'arribar quan Borja García va deixar sol Stuani davant Dani Barrio però la rematada de l'uruguaià la va repel·lir el porter amb el cos (m.29).

El Girona no estava fent res de l'altre món però almenys guanyava. Mentrestant, el Numància proposava i arribava a l'àrea de Riesgo sense trobar, però, el camí del gol. Per contra, els de Martí sí que trepitjaven amb més instint l'àrea rival. Aday amb una vaselina massa alta va estar a punt d'ampliar distàncies només un minut abans que Stuani trenqués la seva sequera i afusellés el porter després d'una gran jugada entre Granell i Borja García. Era la darrera acció de la primera part i servia perquè els gironins s'encaressin encara més un partit que feia clara baixada pels locals.

La represa va començar amb un canvi per banda i l'entrada de Jairo Izquierdo per un Aday fos. Les deu jornades consecutives sense guanyar (una sèrie de 2 punts de 30 possibles) del Numància exageraven encara més la tendència negativa dels sorians, que havien rebut dues garrotades quan més mal fan, al principi i al final de la primera part. No es podia refiar el Girona d'un rival ferit que encara respirava. De la mà d'Álex Sola per la banda dreta, els sorians continuaven insistint a la recerca d'un gol que els permetés tornar a entrar al partit. Carrión va canviar el sistema retirant un defensa per fer entrar un home ofensiu com Moha a més a més de Curro Sánchez, l'home més talentós de l'equip. Un cop de cap de Stuani que va fregar el pal hauria pogut suposar la sentència definitiva a un partit que començava a entrar a una fase d'avorriment. Martí, per la seva banda, també va moure la banqueta fent entrar Ramalho per Calavera al lateral dret i retirant Borja García del camp per posar-hi una mica més d'oxigen i múscul amb Diamanka.

El Girona estava molt còmode. El Numància no mostrava senyals de vida i res feia pensar que els tres punts perillessin. Un xut d'Héctor Hernández ben desviat per Riesgo va ser l'únic intent dels sorians a la represa. Per part gironina, Stuani cercava ampliar el seu registre golejador i ho va intentar amb un xut benintencionat des de la frontal que va sortir desviat per sobre el travesser. El marcador no es va moure. El Numància havia llançat la tovallola i al Girona li va anar de perles un partit tan plàcid per perdre la por de fracassar.