13 de juliol de 2020
13.07.2020
Diari de Girona
Lugo 22Girona

Herrera i el Lugo reviuen els fantasmes del Girona

Un gol del davanter canari al minut 96 frustra les aspiracions gironines de lluitar fins al final per la segona plaça

13.07.2020 | 01:12
Herrera i el Lugo reviuen els fantasmes del Girona

Hi ha fantasmes que no moren mai i ahir va quedar ben clar que el Lugo és l'autèntica bèstia negra del Girona. El destí va tornar a ser cruel per al conjunt gironí i va fer que el Lugo, altre cop el Lugo, frustrés totes les opcions d'aspirar a l'ascens directe, que n'hi havia. A més a més, en l'afegit, quan fa més mal. No, no va ser tan inhumà com el gol de Caballero el 2015 que va evitar l'ascens dels gironins en l'última jornada, però el d'ahir de l'ex Cristian Herrera, al minut 95, va ser igual de cruel. I més en un partit on els gironins van demostrar ser molt superiors però altre cop no van saber transformar l'autoritat en prou avantatge per no patir davant un Lugo d'allò més garrepa que només es va dedicar a penjar pilotes a l'àrea. Als gallecs els va sortir bé per esgarrapar un punt que caldrà veure si li serveix de gaire per a la salvació però val a dir que els dos gols van ser dos mals refusos convertits en regals de la defensa gironina. Detalls, o errades, que no es pot permetre un equip que volia lluitar per pujar directe i que es penalitzaran encara més si s'acaba entrant al play-off, ara ja sí sembla que l'única via per tornar a Primera.

Per mirar de colar-se en l'anhelada lluita per la segona plaça, el Girona havia de fer quelcom que no li provava gens: guanyar fora de casa. No se'n va sortir. Els gironins arribaven a l'Anxo Carro com un dels pitjors visitants però amb l'aval de la bona imatge oferta a Gijón i, sobretot de la ratxa de 7 punts de 9 possibles d'ençà de l'arribada de Francisco a la banqueta. El tècnic tenia el repte de convèncer el vestidor que es podia guanyar lluny de Montilivi i continuar creixent cap a l'objectiu final. Per intentar l'assalt a Lugo, Francisco va triar finalment Alcalá per ocupar la baixa de Juanpe. A més a més, va refrescar les bandes amb Valery i Jairo i el pivot amb Diamanka. Al davant, un Lugo amb l'aigua al cpoll però immers també en una bona dinàmica des de l'arribada de Juanfran.

Ben aviat va quedar clar haurien de ser els de Francisco els que haurien de dur el pes del partit. D'entrada, el Lugo els cedia la pilota descaradament i els esperava ben col·locats al seu camp. Caldria tenir paciència. Tot i això, si Alcalá hagués estat més afinat a l'hora de rematar de cap un córner servit per Granell abans dels cinc minuts, el partit podria haver fet baixada ben aviat. No va ser així i, en canvi, el Lugo va treure petroli d'una acció d'estratègia al cap de ben poc. La defensa gironina es va mostrar d'allò més tova a l'hora de defensar una pilota a l'olla des de quaranta metres i Iriome, molt atent, va fer-se amb el refús i va batre Riesgo. Els gallecs aprofitaven una badada, a hores d'ara imperdonable, del Girona per avançar-se.

Era el primer gol encaixat en l'era Francisco i tocava remar. L'equip no trigaria a reaccionar i ho faria, altre cop, des dels onze metres. El penal va ser clar per mans de Rahmani en intentar repel·lir un xut de Mojica. L'infal·lible Stuani no va perdonar des del punt fatídic per igualar altre cop el marcador. El gol va tornar la tranquil·litat al conjunt gironí que, tot i això, poc més va fer abans de la mitja part. Per contra, el Lugo va arribar un parell de cops amb perill sobretot per la banda esquerra, on Ramalho havia suplert el lesionat Calavera. En una, Rahmani va rematar llepant el pal esquerre de la porteria de Riesgo.

Abans d'arribar al descans, Stuani es va girar dins la petita i a punt va estar de connectar la cama per fer el segon però la defensa local ho va impedir. Aquesta acció va ser pràcticament l'única arribada dels gironins després del gol de penal. És a dir, l'equip tornava a estar espès a l'hora de generar perill. Samu Sáiz es feia un tip de córrer i amb prou feines havia pogut participar. A més a més, ni Jairo ni Valery aportaven la profunditat que necessitava el Girona.

Si al Girona no li valia l'empat per aspirar a la segona plaça, al Lugo tampoc. Les primeres ocasions van ser per al Girona. Primer la defensa va desviar una rematada de Granell i en el córner posterior, Miquel, sol com un mussol, va rematar de cap però entre Cantero i el travesser van evitar que la pilota entrés. En el desè córner servit pels gironins, Cantero aturaria una col·locada però fluixa rematada de Diamanka.

El Girona collava mentre el Lugo semblava jugar la mateixa carta de la primera part: penjar totes les pilotes possibles a l'àrea de Riesgo a veure si hi havia sort. En un córner, Rama va estar a punt de fer el segon després que li caigués la pilota al segon pal. Només Stuani sobre la mateixa ratlla va evitar-ho. Un bon ensurt. Al llindar de l'hora de joc, Francisco va moure la banqueta amb l'entrada d'Aday i Gumbau per Valery i Diamanka. La tossuderia dels gironins va trobar premi en una acció a pilota aturada. La fortuna va somriure al Girona quan un llançament de falta d'Aday Benítez va rebotir a l'esquena d'El Hacen i es va colar al fons de la xarxa de Cantero, que no hi va poder fer res.

Amb l'1-2, el Girona tenia el partit on volia. Era l'hora de serrar les dents, tenir seny i, sobretot, ofici per administrar l'avantatge. Les cames començaven a pesar i Francisco va tornar a canviar peces amb l'entrada de Gallar i Oliván per Samu Sáiz i Jairo. El Lugo no estava fent res però continuava penjant totes les faltes que tenia a favor per molt lluny que fossin. Eren minuts de patiment, més que pel perill que creava el conjunt gallec, perquè el cronòmetre no avançava. A banqueta i a les llars gironines tothom s'enfilava per les parets, conscient de la transcendència dels punts en joc. Al Girona li va faltar ofici i el llop va aparèixer en l'últim minut per clavar una garrotada letal. El Lugo és molt Lugo li tenia reservada una altra mala passada al Girona. No va ser tan dolorosa com la del gol de Caballero del 2015 però igual de cruel. Superat el m. 95, Cristian Herrera, sol, va recollir el refús d'una pilota a l'àrea, i la va clavar a l'escaire. Un desenllaç conegut i el pitjor possible. El Girona, que ja feia càlculs en la lluita per l'ascens directe, es quedava amb un pam de nas.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


Buscador de deportes