Carles Marco: «A Fontajau sempre feia bons partits, espero que entrenant segueixi igual»

Ens agradaria jugar el millor possible en atac, intentar córrer, intentar passar-nos bé la pilota, controlar els espais... Però per això necessites també defensar de manera agressiva i, d'alguna manera, consolidar uns senyals d'identitat que el club ja ha volgut anar aplicant els dos o tres últims anys. No només el primer equip, sinó també la base.

Els fitxatges d'exteriors com Llorca o Busquets encaixen amb aquesta idea d'un equip que corri i tingui físic per fora.

Sí. I també el Gerard (Sevillano) i el Dani (Garcia), que és un jugador que pot apretar. Sí que és buscat, però una plantilla també és com un trencaclosques on has d'encaixar les peces i equivocar-te el menys possible a l'estiu perquè, des del meu punt de vista, part del que es veurà durant l'any té molt a veure amb aquesta feina que hem estat fent ara.

La LEB Or, com també la LEB Plata, són lligues on el físic acaba sent molt important.

En els últims anys és cert que equips molt físics han estat dominants. Per exemple, aquest any, Valladolid, que era dels primers, i Corunya, que anava tercer o quart, eren equips que jugaven molt durs.

És possible jugar d'una altra manera i tenir bons resultats?

Jo, evidentment, m'adapto als jugadors que tinc, però per filosofia m'agrada jugar bé a bàsquet. Ja m'encarregaré d'ajudar els meus jugadors que defensin més, però si no tens punts a les mans, no passes bé la pilota és més difícil. Si no la fiquen a dins, tu no pots fer que la fiquin. Fent la plantilla, hem pensat en el component físic de la categoria, però jo soc dels que penso que es necessiten jugadors de talent.

Se li ha penjat l'etiqueta que amb «Carles Marco els jugadors joves milloren». S'hi sent identificat?

És una etiqueta que em fa il·lusió. És clar que m'agrada guanyar cada partit, però que hi hagi jugadors com en Jaime Pradilla que va venir a Palència i que l'ha fitxat el València i pugui ACB i Eurolliga et fa sentir bé. Penses que, encara que només sigui una mica, has aportat el teu gra de sorra perquè pugui jugar a bàsquet.

També va tenir Bassas, ara al Joventut, a l'Oviedo.

Sí, hi ha el cas del Ferran (Bassas) i altres jugadors. L'altre dia, el Pedro Martínez em deia que si aquesta etiqueta me la posen als Estats Units, potser ara estaria entrenant en una universitat. Aquí, per sort, me l'han posat aquí a Girona i m'han fitxat. M'agrada més que em posin aquesta etitqueta que no pas una altra que «guanya partits, però els seus equips no juguen bé».

Pedro Martínez també coneix la ciutat i Marc Gasol. Hi ha parlat sobre la decisió de venir aquí a Girona?

Sí. Hi he parlat. Està content per mi i també veu que és un bon projecte per venir.

Fontajau està igual, però el club no és el mateix que tenia Pedro Martínez d'entrenador i Marc Gasol a la pista. Cal tornar a recuperar l'afició.

Tinc molt bons rècords de venir jugar a Fontajau. No sé per què, però sempre jugava bé aquí espero que ara com a entrenador segueixi igual. A Girona hi ha molta tradició de bàsquet i crec que la gent es va engrescant. Hem de donar motius perquè la gent vingui cada cap de setmana a Fontajau a donar-nos suport

Un bon projecte amb un president molt conegut. Això crea més pressió a un equip que, de fet, debuta a la categoria?

Segur que tenim una mica més de pressió exterior, perquè el nostre president està jugant a l'NBA i és una persona que en sap molt, de bàsquet i que, a més, està molt il·lusionada amb el projecte. Segurament des de fora, molts cops es pensa més del que realment hi ha, però s'ha d'anar a poc a poc com ha estat fent tant en Marc com el club i així ha de seguir fent-se. La Lliga és molt complicada i nosaltres som nous a la categoria

La LEB Or es jugarà en dos grups i arrossegant resultats. No és un sistema que acostumi a agradar als tècnics.

No l'he jugat mai. M'agradaria més que fos una lliga regular jugant tots contra tots, però entenc que amb la incertesa actual fer dos grups separant regions per si s'ha de gestionar alguna cosa i evitar viatges llargs d'entrada. Espero que només sigui un any, perquè pels aficionats, que no estiguin tan assabentats, els pot costar entendre perquè anaves primer i, de cop i volta, passés a ser cinquè. Ens hem d'adaptar al que no depèn de nosaltres.

Diuen que l'altre grup és més fort. Valladolid, els gallecs...

Si ens basem en la classificació de l'any passat potser sí, encara que faltaven 10 jornades per acabar la Lliga, però si mirem les plantilles que es van fent potser no hi estaria tan d'acord. Per un costat Lugo i Corunya han fet bons esforços, també Valladolid, però Palència, Oviedo o Càceres encara s'han de moure molt; mentre que en aquest costat Granada està molt bon equip, Alacant ha fitxat molt bé, Castelló també...

Cinc anys entre Oviedo i Palència. Entrenar un equip català és especial?

És especial. Quan venia a Catalunya a jugar en contra sempre era «torno a casa» i ara, el fet de poder entrenar aquí a Girona, m'ho prenc com una motivació especial. La meva família i els meus amics es podran fer socis i venir cada partit a veure'ns jugar, mentre que això a Palència o a Ovieda era molt ocasional i jo estava molt temps sense poder venir. Són aspectes que cada cop valores més.

El coronavirus continua aquí. Es pot haver de jugar a portat tancada, la competició pot tenir aturades. Hi pensen?

Hi hem pensat molt. Estem seguint el que passa amb la segona divisió de futbol i, evidentment, tenim dubtes com té molta gent en el sector de la cultura o en altres professions. Som un esport de contacte, un espectacle on ve gent a veure'ns, en un espai tancat... Tenim tots els condicionants que no s'haurien de donar, però que es pugui anar controlant i que la incertesa no ens afecti massa.