02 de setembre de 2020
02.09.2020
Diari de Girona

Jordi Plà: «És clar que em va sorprendre molt la trucada d'en Marc Gasol»

El director esportiu del Bàsquet Girona estava treballant de mediador social a Càritas quan el pivot dels Toronto Raptors li va oferir fer-se càrrec de la confecció de la plantilla per a l'estrena del club a LEB Or

01.09.2020 | 23:20
Jordi Plà: «És clar que em va sorprendre molt la trucada d'en Marc Gasol»

Allunyat des de feia un parell d'anys del món de l'esport després d'una llarga etapa com a periodista especialitzat en bàsquet, el gironí Jordi Plà estava treballant com a mediador a Càritas quan va rebre una inesperada trucada de Marc Gasol. El pivot dels Raptors el volia com a director esportiu del Bàsquet Girona per a l'estrena del seu club a LEB Or. Després de donar-hi voltes durant uns dies, Plà va dir que «sí», va tornar a mirar-se un munt de partits de bàsquet després de temps «sense veure'n ni mig de sencer», va aconsellar a Gasol que prescindís d'Àlex Formento com a tècnic i va acabar fent una plantilla que, amb Carles Marco a la banqueta, molts veuen amb opcions reals de lluitar per tornar a convertir Girona en una plaça ACB. «L'únic objectiu que tenim pel que fa a classificació és consolidar l'ascens a LEB Or i pensem que tenim un equip que ens dona garanties de poder-ho aconseguir. Més enllà d'això, volem que els jugadors millorin i que l'equip jugui cada cop una mica millor sent curosos amb els resultatsi no condicionin el nostre dia a dia», diu un prudent Plà que marca la «presa de decisions» i els «espais» com els dos conceptes fonamentals del seu bàsquet.

De càritas a director esportiu
 
«El canvi és radical, però l'he viscut bé perquè abans de prendre una decisió la vaig rumiar molt. No em van trucar i vaig dir que sí de seguida, sinó que m'ho vaig rumiar perquè jo a Càritas hi estava molt bé amb una decisió que havia pres fa dos anys de canvi de rumb laboral. I aquí, un cop vaig decidir acceptar la proposta, també m'hi he sentit bé i molt ben acompanyat per la gent del club, que mai m'han fet sentir sol, ajudant-me i estant al meu costat perquè la meva inexperiència en el càrrec es notés menys».

La trucada de Marc Gasol

«Naturalment que em va sorprendre que en Marc (Gasol) em truqués. Primer perquè era per a una tasca que jo no havia fet mai i després perquè jo feia gairebé dos anys que estava fora d'aquest món. Vaig quedar molt sorprès que una persona com ell, amb els seus coneixements i la seva situació, pensés en mi. Suposo que va preguntar a gent amb qui jo tenia, i encara tinc, relació i li van proposar el meu nom parlant-li no tant dels meus coneixements, que també, sinó del meu dia a dia. Jo no el coneixia personalment, més enllà d'haver-li fet alguna entrevista, i estic convençut que quan li van proposar el meu nom no sabia qui era jo».

El contacte amb el bàsquet

«Dels dos anys que he estat fora del món del bàsquet, en el primer no el vaig seguir gens. Diria que no vaig veure cap partit. Sempre he estat en contacte amb persones del món del bàsquet, perquè són amics meus, i sempre hi he seguit parlant de bàsquet però no el seguia ni mirava partits. El primer any no recordo haver vist ni mig partit sencer; i, en el segon, una mica més molt de reüll. Després, un cop prenc la decisió d'acceptar la proposta d'en Marc en veure que la manera que veu ell el bàsquet i la meva encaixen, sí que lògicament començo a mirar partits per recuperar el temps perdut. El primer que vaig fer va ser mirar tots els partits del Bàsquet Girona a LEB Plata i després, un cop vam tenir confirmat que jugaríem a LEB Or, ja es va tractar de buscar jugadors que s'adaptessin a la categoria i al bàsquet que volem com a club».

El bàsquet que volen jugar

«Fonamentalment, la idea de bàsquet amb què coincidim tots al club és el concepte de presa de decisions. Volem jugar a bàsquet fent que els jugadors prenguin decisions. I això des del primer equip a l'infantil. El bàsquet és dels jugadors i la millor manera que sentin que el joc els pertany és jugar des de la seva presa de decisions. Un altre concepte clau en el bàsquet actual és el de l'espai. Jugar a bàsquet es complica cada dia una mica més, perquè cada cop els jugadors són més alts, més forts, salten més... I la pista no canvia i, per tant, l'espai s'empetiteix. No hi ha atac sense eixamplar el camp i és molt difícil defensar sense empetitir-lo. El marc entre la presa de decisions i l'ús de l'espai és on s'ha de moure el nostre bàsquet. Ara bé, el jugador ha de prendre decisions dins d'uns paràmetres generals. No es tracta d'arribar i tirar. Si arribem i tenim un bon tir, l'hem d'agafar sempre. Sigui al segon 5 o el 18 de possessió. Tot dins d'unes pautes, però el que no volem és que tots els moviments d'atac siguin marcats o seguint un ordre predeterminat».


I el que es juga a LEB Or

«La LEB Or és una categoria molt tàctica on, en els últims anys, el pes dels entrenadors ha estat molt important. En el nostre cas, l'aposta que fem per en Carles (Marco) és perquè coneix molt bé la categoria, que era un requisit fonamental, i d'altra banda ell té molt recent la seva faceta com a jugador i té molt present aquesta idea de prendre decisions. I això és clau perquè els jugadors creixin. Sabem que a LEB Or hi ha moments que, per manca d'encert o perquè no ens deixen portar la iniciativa, en què haurem de jugar a aquest bàsquet més físic i d'anar a la topada que hi ha a la categoria, però si prenem la iniciativa començant des de la defensa i el rebot podem proposar un altre joc passant-nos bé la pilota, i jugant ràpid i fent un bon bàsquet. De totes maneres, tenim a la plantilla gent com Àlex Llorca, Pep Busquets, Ryan Logan o Biram Faye que tenen capacitat per aguantar aquest joc físic».

La plantilla 

«Estem satisfets de la plantilla que hem fet perquè pensem que ens donaran aquest bàsquet que volem. Crec que connectaran molt bé a la pista, tant per les seves virtuts com pels seus defectes, però som conscients que el mes de setembre tothom està content de la seva plantilla. Fins i tot els que no han pogut fitxar les seves primeres opcions pensen que els jugadors que han arribat al seu lloc estan molt bé. Per nosaltres no hi ha jugador sense millora i, si passades unes setmanes, un jugador no millora és que alguna cosa no estem fent bé com a cos tècnic».

7 jugadors catalans

«Tenir set jugadors catalans a la plantilla és buscat. I ho és perquè creiem en el bàsquet de proximitat i perquè el bàsquet català és una referència mundial a tots els nivells: jugadors, tècnics, clubs, àrbitres... Si som un club de bàsquet català, hem de poder donar resposta a tots aquells jugadors catalans, o formats al bàsquet català, que tenen 23, 24 o 25 anys i que necessiten un entorn per créixer. En general, els millors moments de tots els jugadors comencen als 26 o 27 anys i aquí, des de fa un temps, es considera que un jugador de 22 o 23 anys que no té una bona temporada ja no val. Si busquem un perfil que el bàsquet català ens el dona, el provem de fitxar. Si no hi és en el mercat català, després obrim el focus a altres mercats. No fer-ho així seria incongruent. Seria com si un equip d'hoquei gel suec o finlandès no fitxés jugadors suecs o finlandesos».

Les expectatives
«L'únic objectiu pel que fa a la classificació és consolidar l'ascens a LEB Or i pensem que tenim un equip que ens dona garanties de poder-ho aconseguir. Més enllà d'això, volem que els jugadors millorin i que l'equip jugui cada cop una mica millor sent curosos amb els resultats i que no condicionin el nostre dia a dia. És inevitable que els resultats incideixen en el dia a dia, només faltaria, perquè nosaltres hem vingut a guanyar. Igual que tothom. No hi ha ningú en l'esport professional que no vulgui guanyar. El sistema de competició amb dos grups fa que el primer partit ja pugui acabar sent decisiu. No pots anar a poc a poc i a veure què passa. Necessitem estar molt ben preparats quan comenci la lliga»

Jugar sense públic
«El que no tindria sentit és interrompre la competició si es pot jugar sense públic. Davant de la covid-19, nosaltres hem d'intentar treballar sempre en el context més proper a la normalitat competitiva i, tan bon punt pugui entrar gent al pavelló, anar-nos adaptant a les diferents competicions. Si els dos equips podem jugar, ho hem de fer. Encara que sigui sense públic. Des del primer moment, la nostra decisió és preparar la temporada el més normal possible i si arriba un moment que ens hem d'aturar, ja ens adaptarem al que passi en aquell moment».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.