Un 10 de setembre del 2019, just ara farà un any, la vida d'Óscar Álvarez va fer un tomb. Just quan tornava cap a casa després d'un entrenament amb el Llagostera, club en el qual hi ha fet de tot durant un grapat de temporades, va rebre la trucada del seu amic Albert Celades. «Prepara les maletes, marxem cap a València», li va etzibar. Sense massa temps per reaccionar, va acceptar el repte. Un temps després, i amb una motxilla carregada d'experiències, torna a treballar al costat d'Oriol Alsina. Ho fa amb la il·lusió de sempre, preparat per aportar el seu granet de sorra. I content també per tot el que ha viscut. Vivències positives i també moments complicats. Enrere deixa nou mesos ben intensos i és just ara quan comença a assimilar per tot el que ha arribat a passar.
El canvi d'aires era una possibilitat que s'havia mastegat temps enrere. Res en ferm, però una opció ben vàlida, al damunt de la taula. Óscar Álvarez, forjat a la base del Barça com el seu germà Quique, va conèixer Albert Celades durant la seva etapa com a blaugrana. «Era molt amic del meu germà, jo soc dos anys més petit. El vèiem sovint a casa i jo anava també a casa seva. La nostra relació neix llavors. Sempre hem tingut contacte, fins i tot quan cadascú va fer la carrera pel seu compte». Celades, un cop va decidir desvincular-se de la Federació i volar lliure, va muntar el seu cos tècnic. «Va ser llavors quan em va trucar, proposant-m'ho. Vam tenir dues o tres trobades, en vam parlar i vam quedar d'acord que, si li sortia alguna cosa, jo aniria amb ell». Així va ser, quan al setembre el València va trucar a la porta. El Llagostera no li va posar cap impediment per marxar. I molt menys ho ha fet per tornar. «Sento que mai me n'he anat d'aquí. A València vaig anar-hi de préstec, per dir-ho d'alguna manera. Com que l'experiència ha sigut positiva i Celades ha quedat molt content, en el futur si li surt alguna altra cosa la idea és anar-me'n de nou a l'aventura. Però de moment la meva relació amb l'Oriol (Alsina) també és molt bona i hem estat en contacte durant tot aquest temps. Quan se'm va acabar la feina a València em va trucar perquè tornés i jo, encantat de fer-ho. Aquí hi estic a gust i em serveix per estar en dinàmica».
Moments per a tots els gustos
A Mestalla, han sigut nou mesos intensos. Un no parar, sense poder posar el peu al pedal del fre. Amb victòries i alegries; també amb desfetes i decepcions. L'adaptació, complicada per com va anar tot. I el viatge, turbulent, tot i que Álvarez no se'n penedeix. «No és que hagi après a València, sinó que he viscut moltes situacions que potser el futbol amateur no et permet viure. El futbol, com a esport, és el mateix a totes les categories. Però la repercussió i la pressió no tenen res a veure. He agafat experiència. Són vivències que m'han fet més fort i més viu». Deixant de banda el desenllaç, parla d'una etapa «maca» i en treu la part positiva. «Amb tots els respectes cap a d'altres categories, em paro a pensar en què hem aconseguit i vam ser líders del nostre grups de Champions, amb Chelsea i Ajax. Això ho vam fer nosaltres», recorda. Fa més memòria: «No va ser difícil adaptar-me al treball diari. Perquè les rutines d'entrenament són gairebé les mateixes. La dificultat és que la pressió i l'exigència són molt més elevades. Jugàvem cada tres o quatre dies. Hi havia un partit a vida o mort cada dos per tres. Llavors no em va donar temps a ser conscient del que estava vivint. Ara, amb perspectiva i una mica més de calma, reflexiono i penso que hem guanyat el Chelsea, Ajax, Barça... No he tingut temps per respirar ni per gaudir de tot el que he viscut».
La velocitat de creuer la va tastar des del primer dia, quan ell i Celades van aterrar per sorpresa a Mestalla per substituir Marcelino García Toral. «Desgraciadament, quan es fa fora un entrenador és perquè els resultats no són bons però és que allà va passar just el contrari. Vam entrar a un lloc on el nostre predecessor venia de guanyar la Copa del Rei i classificar l'equip per la Champions. Tothom estava amb ell, amb l'equip. Va ser molt dur, i més per a nosaltres que no teníem cap culpa de res». En comptes de deixar-ho córrer només començar, es va apostar per ser fort i tirar endavant. «Pel que fa al vestidor i també per part de la premsa es va viure com un xoc bastant fort. Nosaltres vam estar tranquils i la coherència de l'Albert ens va servir per fer-nos valer i respectar. Vam començar bé, amb bons resultats, però cap a l'hivern diferents circumstàncies van fer que la ratxa no fos del tot positiva». No van acabar la temporada. Celades va ser destituït a finals de juny i, amb ell, Óscar Álvarez també va haver de fer les maletes. La confiança de la propietat s'havia esgotat. Un canvi, l'enèsim i no pas últim que viu un club que no acaba de trobar el seu rumb i que sembla en constant conflicte amb l'entorn. «Allà hi ha un amo (Peter Lim) que està al seu país i no apareix pràcticament mai. Executa des de la distància. I a València hi ha Anil Murthy, el president, que executa les ordres i planteja la seva idea de negoci. Perquè això va així: la propietat ho veu com una oportunitat per fer diners. Existeix un confrontament amb els sentiments de l'afició. No és un ambient idoni, sobretot quan els resultats no acompanyen». Més tranquil viurà a Llagostera. Sense pressió. Fins que Albert Celades no el torni a trucar.
