«La temporada arriba al final i jo em trobo bé i no vull que s'acabi», admetia dijous Esther Guerrero en un reportatge al Diari de Girona on explicava les motivacions del seu últim repte. Ahir, a l'estadi madrileny de Vallehermoso, la banyolina, colossal, va tornar a demostrar que viu en un núvol i que, almenys per a ella, aquest 2020 marcat pel maleït virus serà inesborrable després d'un estiu on ha fet quatre marques personals i ha superat rècords com el dels 2.000 metres en una cita a Olot el juliol passat. Guerrero volia guanyar un doblet en 800 i 1.500 al campionat d'Espanya. I ho va aconseguir, en poc menys de deu minuts de diferència, i amb una superioritat indiscutible davant les rivals.
L'èxit és històric. Representa el primer doblet 800-1.500 en uns campionats d'Espanya des de fa 44 anys. Abans ho havien aconseguit Coro Fuentes (1970) i Carmen Valero (1974-1975-1976). També és una fita especial per a l'atletisme gironí perquè Guerrero pot pressumir d'un doblet a l'estatal tal com ho va fer Adel Mechaal amb els seus triomfs el 2015 i el 2017 en 1.500 i 5.000.
Les seves marques de la temporada (2:00.56 en 800 i 4:03.13 en 1.500) anticipaven la gesta de la deixeble de Joan Lleonart, que primer, amb la llei del mínim esforç, vigilant de cua d'ull les seves rivals, va guanyar els 800 amb un registre de 2:06.23-el seu quart títol a l'aire lliure- i, sense temps per respirar, va revalidar en 1.500, en un desigual mà a mà amb Soli Pereira, amb un registre de 4:23.47. Victòria Sauleda en 800, amb 2:06.71, i Solange Pereira en 1.500 amb 4:25.39, van tenir l'honor de secundar a la millor migfondista espanyola de l'actualitat.
D'aquesta manera, la banyolina afageix una fita més a la seva col·lecció de rècords d'aquest 2020. Batut el registre històric dels 2.000 metres a Olot (5:41.30), a la Diamond League de Brussel·les va fer la seva millor marca personal en els 1.000 (2:35.64). I al míting de Solletuna, a l'agost, hi va fer el seu millor registre en 800 (2:00.56). Ara només li queda una prova a la Diamond League de Doha, a finals de mes, per posar punt i final a un 2020 alterat pel virus (els Jocs, per exemple, s'han traslladat al 2021) però que ha servit per mostrar la cara més èpica de la gironina. Volia donar espectacle a Vallehermoso, i ho va aconseguir.
Guerrero va dir que «no puc estar més contenta» després del seu doblet. La banyolina va explicar que «estic entrenant molt bé, em trobo molt bé, i sabia que era capaç de fer-ho, sinó no m'hi hauria posat». A més va considerar que «he sortit tensa en els 800 perquè tenia molt respecte a les rivals. El 1.500 l'he gaudit molt. Sabia què havia de fer a pesar del poc marge de recuperació que he tingut entre les dues proves».
