L'eslovè Tadej Pogacar (UAE Emirates), de 21 anys i debutant al Tour, va protagonitzar un triomf històric en la contrarellotge decisiva de la present edició, en la qual va aniquilar al seu compatriota i gran favorit Primoz Roglic a un dia de l'arribada a París.

Un triomf per fregar-se els ulls, una exhibició amb pocs precedents de l'alumne Pogacar davant el mestre Roglic. Va destrossar a tots els seus rivals, amb diferències d'una altra època. Es va imposar en la contrarellotge de 32,6 quilòmetres amb final a la Planche des Belles Filles amb un temps de 55.55 minuts, avantatjant en 1.21 a Tom Dumoulin i Richie Porte.

El terratrèmol Pogacar va poder eixugar els 57 segons que tenia de renda Roglic, líder des de la quarta etapa, i li va endossar al cim 1.56, una pallissa concloent. La perla de l'Emirates, segon a la Vuelta 2019, pujarà al primer esglaó de l'podi avui a París. Va ser una sorpresa majúscula, però hi va haver més maror. Roglic serà segon i tercer l'australià Richie Porte (Trek Segafredo), qui al seu torn va fulminar el colombià 'Superman' López, sense ales aquest cop, i enfonsat a la sisena plaça. Mikel Landa, que defensava la cinquena plaça, es va trobar amb la quarta, igualant l'obtinguda el 2017, i va guanyar el 'títol' de primer espanyol, per davant d'Enric Mas, cinquè. No va poder quedar-se al Top Ten Alejandro Valverde, que va baixar al lloc 12.

L'única crono del Tour 2020 va reunir diversos al·licients previs. Roglic, dominador de la cursa amb el seu equip, el Jumbo, va sortir a blindar per a la història el primer mallot groc eslovè. Això indicava la lògica, però un jove de qualitat excepcional el va cosir a trets a la crono de principi a fi. Roglic va acabar a terra, abatut. Tampoc s'ho creia, però va haver de rendir-se a l'evidència. La cursa acaba en l'últim metre i l'ogre se'l va cruspir en l'últim assalt.

Tothom esperava la pugna entre Roglic i Pogacar. Favorit, el primer d'ells. Però el xaval de Komenda, prim, amb careta de nen i elèctric sobre la bici, va començar a enviar missatges de grandesa molt aviat. Al quilòmetre 14 ja li havia tret 13 segons a Roglic, qui no trobava el cop de pedal. Al començar la pujada de 5,9 quilòmetres fins al cim de la Planche, tots dos van canviar de bicicleta, com tots, i d'aquí a volar, a fons. Roglic estava en dificultats, s'aixecava de la bicicleta, cosa poc usual en ell, amb problemes per moure el desenvolupament. Una agonia per a un líder gairebé etern en aquest Tour. El seu compatriota feia olor sang, les referències el col·locaven en la història. Havia de ser el guanyador del Tour de França. Va estrènyer les dents. A 3,8 km de meta ja era líder virtual. A dalt de tot, líder real. Al·lucinant. Pogacar pujarà al podi de París i posarà la bandera eslovena al capdamunt per vegada primera a les 107 edicions disputades.

Etapa: 1. Tadej Pogacar, 55.16; 2. Richie Porte, a 1:21; 3. Wout Van Aert, a 1:21; 4. Primoz Roglic, a 1:56; 5. Remi Cavagna, a 1:59;

General: 1. Tadej Pogacar, 84:26.33; 2. Primoz Roglic, a 59 segons; 3. Richie Porte, a 3:30; 4. Mikel Landa, a 5:58; 5. Enric Mas, a 6:07;