Els Jocs Olímpics han influït en els canvis que ha experimentat la societat? La resposta no és fàcil però dissabte de la setmana vinent, 3 d'octubre, la Càtedra d'Esport i Educació Física de la Universitat de Girona ho intentarà resoldre en el seu tercer Seminari d'Educació i Olimpisme («Jocs Olímpics i impacte social») amb l'ajuda d'esportistes olímpics, entrenadors, acadèmics com Conrad Vilanou o gestors com l'actual president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, o l'exalcalde de Banyoles Joan Solana. La Sala de Socis del CN Banyoles acollirà una jornada, amb aforament limitat per la situació sanitària i totes les intervencions retransmeses per Youtube, que acabarà amb la taula rodona «La vida més enllà de l'esport» amb la intervenció de Fernando Climent, Esther Guerrero, Joan Lleonart, Mario Mola, Carolina Routier i Jesús Ángel García Bragado.

El 1984, amb la celebració dels Jocs de Los Angeles, les cites olímpiques van entrar en un procés accelerat de creixement de les seves xifres econòmiques per l'arribada de més patrocinadors, de millor cobertura televisiva i de tot allò que envolta els esportistes. Vuit anys després, Barcelona va ser un clar exemple de transformació, i d'impacte social i urbanístics, d'uns Jocs que, gràcies a l'estany i al rem, va tenir Banyoles com a subseu. I, precisament així, «L'impacte dels JJOO'92 a la Subseu de Banyoles», es titula la segona conferència de la jornada, a les 12 del migdia, que anirà a càrrec del professor, exalcalde de la capital del Pla de l'Estany (1991-1998) i director dels Programes Olímpics de Banyoles, Joan Solana. «Res va ser fàcil, hi va haver errors, no es van assolir tots els objectius, però el balanç va ser extraordinàriament positiu. La ciutat del 92 estava més ben connectada amb Girona, Barcelona i França; la transformació urbana va crear noves dinàmiques que activarien iniciatives econòmiques, socials i culturals que permetrien assolir un nivell de qualitat de vida notable; la restauració ecològica aturava la degradació de la conca lacustre; i Banyoles es va convertir en un referent esportiu, especialment en les disciplines de rem i piragüisme», argumentarà Solana en la seva exposició que s'allargarà fins a dos quarts de dues.

Solana i el cas de Banyoles seran la segona conferència del dia perquè, abans, a les 10 del matí, Conrad Vilanou parlarà sobre «L'Olimpisme, entre ahir i avui: una religió postmoderna en temps posthumanistes». El catedràtic del Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social de la Universitat de Barcelona intentarà explicar com la postmodernitat «ha propiciat la irrupció del transhumanisme (que pot convertir l'atleta olímpic en una singularitat tecnològica, amb implants i el recurs del dopatge) i que, alhora, ha donat lloc a un esperit d'època posthumanista en què la idea de l'home racional i universal, de perfil eurocèntric sorgit de la Il·lustració ha estat fortament criticat i, fins i tot, superat».

Ja a la tarda, el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, intervindrà per analitzar l'«Impacte de la Covid-19 en els JJOO de Tokio'20» que amb l'ajornament fins a l'estiu del 2012 ha afectat, per exemple, a la preparació d'algun dels esportistes que participaran a la taula rodona que tancarà el seminari com els atletes Esther Guerrero i Jesús García Bragado o els triatletes Mario Mola i Carol Routier. Moderada per Pere Hidalgo, el col·loqui «La vida més enllà de l'esport» també comptarà amb la presència de l'entrenador de Guerrero, Joan Lleonart, i del medallista olímpic a Los Angeles i expresident de la Federació Espanyola de Rem, Fernando Climent.