30 de setembre de 2020
30.09.2020
Diari de Girona

Viñales: «El cap em va boig, no entenc res»

El pilot de Roses insisteix que la seva moto no dona més de si i que ni té velocitat ni pot maniobrar amb eficàcia per fer avançaments

30.09.2020 | 12:04
Maverick Viñales, a Misano.

No fa molt, la setmana passada, Marc Márquez (Honda), el campioníssim de MotoGP, el gran absent d'aquest Mundial-2020 exprés, reconeixia, en una àmplia entrevista oferta per l'equip Repsol Honda, que semblava que ningú volia aquest títol, que tots els que pretenien heretar el seu tron s'espantaven o fallaven. I va arribar a dir que diversos pilots l'havien decebut, és a dir, que esperava més d'ells. MM93 va pronunciar el nom del jove francès Fabio Quartararo (Yamaha), però també estava pensant, sens dubte, en el rosinc Maverick Viñales, que, en teoria, és, o hauria de ser, el primer espasa de la poderosa factoria Yamaha, que gaudeix d'una oportunitat única per arrabassar-li el títol mundial de MotoGP, no només al jove de Cervera sinó, fins i tot, a la no menys invencible Honda.

Reconeixement de Fabio

Pocs minuts després de guanyar el seu tercer gran premi d'aquesta temporada, el 'Diable' no va tenir objeccions en reconèixer que Márquez «tenia raó, sí, sí, jo també esperava molt més de mi aquest any, sobretot després d'haver dominat i guanyat les dues primeres carreres de la temporada, però ja estic de tornada i espero poder continuar barallant-me pel podi en cada carrera». 'MVK' no es va donar per al·ludit però, diumenge passat, a casa, a Montmeló, al Circuit, a Barcelona, va tornar a protagonitzar una desastrosa carrera i ja en van un munt: 14è a Brno, 10è a Àustria, 6è a San Marino i 9è a Barcelona.

Segons publica El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial de Diari de Girona, ni tan sols el triomf al GP de l'Emília-Romanya sembla consolar, centrar i motivar Viñales, que, a Estíria, es va haver de tirar de la seva moto, a 220 km/h, al quedar-se sense frens. Viñales reconeix estar desesperat. Ni ell, ni el seu tècnic Esteban García, ni els enginyers de Yamaha saben què passa amb la seva moto, la seva posada a punt i, sobretot, el rendiment en carrera. En entrenaments sol ser sempre el més ràpid. Ja no diguem a l'hivern i/o en els tests on ha rebut el sobrenom de 'campió d'hivern' perquè, siguin on siguin, els entrenaments, sempre acaba primer.

Allò de diumenge va ser esperpèntic, increïble, impensable en un pilot que, com passa amb tots els altres joves, té aquest any, en absència del dominador Márquez, la millor oportunitat de la seva vida per conquerir el títol. No és que protagonitzés una mala sortida (partia des de la cinquena posició, al centre de la segona fila), és que va ser ¡horrible!, ja que, a 700 metres, de la línia de sortida a la primera corba, li van passar 10 pilots: Joan Mir, Alex Rins, Pol Espargaró, Danilo Petrucci, Aleix Espargaró, 'Pecco' Bagnaia, Takaaki Nakagami, Miguel Oliveira, Alex Márquez, que arrencava des del 18è lloc, i Brand Binder.

«Res va com ho planegem, res», va comentar Viñales al final de la carrera de Montmeló. «Perdo moltes places a la sortida; sobretot en la segona part de l'arrencada. I a això se suma que, quan vaig darrere de qualsevol altre pilot, m'és impossible avançar-lo. Hem provat moltes coses a la moto, potser massa. Arribem a la carrera sense saber què triar. Quan no fas bé la feina, aquest és el resultat».

Viñales (tercer, amb 90 punts) segueix sent, a falta de sis grans premis i 150 punts en joc, un dels principals favorits al títol, ara per darrere de Quartararo (108) i del portentós Joan Mir (100). «Passo de guanyar a fer aquest desastre de carrera», va continuar explicant el pilot català. «Això em deixa el cap boig, no entenc res. És molt difícil de digerir això. És complicat assumir que, per arrencar el quart o el cinquè, ja no servirà res del que facis en carrera».

Sense solució possible

La desesperació de Viñales, que, a San Marino, va reconèixer haver variat la manera d'aproximació a diumenge, és a dir, treballem divendres i dissabte pensant més en la carrera que en els temps i va sortir tot rodó, és que, «fent el mateix que el dia que vaig guanyar, el resultat ha sigut desastrós». «A Barcelona, em vaig veure en un embut i no m'ho creia. Quan vaig posar la quarta marxa, em va passar Mir com un avió. Ho vaig fer tot igual que la setmana passada, igual».

Viñales continua culpant la moto de tot, o gairebé tot, del que li passa però, és clar, la M1, la seva moto, ha guanyat ja la meitat dels grans premis que s'han disputat en mans de Quartararo (3 victòries) i Franco Morbidelli. «Aquesta moto no dona més de si; quan poses cinquena i sisena, no corre. Fins i tot amb rebuf, les motos que van davant corren més. Una altra cosa és quan vas sol o t'escapes, allà pots aspirar a guanyar», va assenyalar el de Roses. «Al box, em diuen que tot està bé, però no, no està bé. A Montmeló, on no havíem rodat, vam començar amb la configuració de Misano. Després vam intentar canviar coses per millorar i vam perdre el camí».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


Buscador de deportes