Al gener va canviar Girona per València i ara està a Gernika. L'aventura d'anar canviant d'aires?

Hi vaig estar quatre anys, mig a València i tenia ganes de més protagonisme i aquí a Gernika s'estan fent les coses bé. És un equip que lluita per guanyar els grans i és bonic per a les jugadores estar en un club amb ambició. Estic disfrutant a Gernika i tinc moltes ganes de seguir creixent com a jugadora.

Protagonisme ha estat una de les primeres paraules. Busca ser feliç jugant més minuts?

Evidentment jo també he estat súper feliç a Girona, també hi he tingut els meus minuts i els meus moments. Però és veritat que Girona sempre busca fer equips molt competitius, fitxant estrelles, i el meu rol era el mateix encara que passessin els anys i, fins i tot, estava perdent protagonisme. Ara tinc 28 anys, em sento una jugadora més completa, més madura i, realment, tinc ganes de tenir més minuts i sentir-me més important. Però, també tot el que estic fent ara és gràcies al que vaig aprendre a Girona entrenant dia a dia amb jugadores tan bones.

Veure Rosó Buch somriure a la pista sol ser sinònim de veure Rosó Buch jugant bé.

No sé si és un punt fort o un punt dèbil, però a mi se'm veu molt quan estic feliç en pista i quan no. No sempre pots jugar feliç perquè en un país passen mil històries, però en el meu cas quan estic tranquil·la, quan disfruto a la pista jugo molt millor a bàsquet. I se'm nota.

Al País Basc, en un equip puixant on també hi ha anat Nadia Colhado

Quan vaig fitxar per Gernika ja sabia que el bloc nacional continuava i hi tinc moltes amigues, després el fitxatge de la Nadia va ser un extra perquè em porto molt bé amb ella tant dins com fora de la pista. Tenir companyes així dins l'equip ajuda moltíssim, les estrangeres que han arribat també aporten molt des del punt de vista humà i, a més, en viure en un poble més petit com Gernika també fa que fem moltes coses juntes i amb el tema del covid-19 encara més.

A la Supercopa ja vam demostrar que eren competitives.

La Supercopa va ser un avís per a tothom i per a nosaltres mateixes per saber que tenim un equip molt complet i que, si treballem dur, podem donar moltes sorpreses. Sabem que en aquesta lliga podem guanyar a qualsevol, però que també ens pot guanyar qualsevol equip. De moment Salamanca va guanyar la Supercopa, i tot sembla que segueix com sempre amb Girona també allà, però hi ha molt bones plantilles a la lliga. Com la del València, la nostra i més.

Una Supercopa amb Rosó Buch fent punts, jugant de base, jugant d'escorta. Còmoda amb el rol que té dins de l'equip?

Tint molt clar que soc un combo. A Girona he jugat molt de base, encara que jo he estat més una escorta. M'agrada ser polivalent i poder jugar en diferents posicions i tenir protagonisme. Estic preparada per jugar on vulgui l'entrenador. En Mario (López) em coneix des de petita i l'únic que em demana és que sigui jo mateixa i que sigui constant a l'hora de crear, no només fer punts sinó també genera joc.

El de diumenge serà un partit especial?

Sí, serà especial. Des que va marxar de Girona, des del minut 1 que tenia al cap com seria quan tornés a Fontajau. A la Copa vam jugar València-Girona i ja va ser especial competir contra el «meu equip», però ara tornar a Fontajau i veure la gent, al meu pavelló, a la meva casa... Sí que serà molt emocionant. Des que va acabar el partit de diumenge contra Bembibre tinc el cap el moment d'arribar a Girona. En tinc moltes ganes, perquè crec que allà hi ha molta gent que m'estima i jo els estimo moltíssim.

Jugués més o jugués menys, la grada de Fontajau sempre se la va mirar amb molts bons ulls?

Sí. Des del meu primer any a Girona vaig notar aquesta connexió especial. És mutu perquè jo sempre he estat molt feliç per la manera com em tractaven i estic molt agraïda a l'afició de l'Uni. Sempre he intentat ser propera quan venia un nen o una família a fer-se fotos, demanar autògrafs... La meva connexió amb la gent de Fontajau era especial i em va saber molt greu no poder acomiadar-me d'una manera diferent. Per això serà emotiu tornar diumenge a Fontajau.

Tot i que el coronavirus

El virus ens està, amb perdó, «putejant» a tots, i l'esport no és una excepció. Que hi pugui haver gent a Fontajau, sigui el cinquanta per cent de l'aforament o el que sigui, és una bona notícia perquè allà hi ha un ambient molt bo, com passa també a València o aquí a Gernika. Encara que el pavelló sigui més petit, quan s'omple també s'hi està molt bé. Per mi és molt bo que hi pugui haver gent a Fontajau, perquè així podré saludar gent i també podran venir els meus pares.

Els seus pares no han tingut mai problemes a l'hora de fer quilòmetres per anar-la a veure jugar?

He, he. Sí, és veritat. Acostumen a venir-me a veure on sigui, però ara amb el covid intentaven viatjar menys i en els últims anys estaven molt ben acostumats tenint-me a Girona. Però en el cas de Fontajau, aquest any també són socis de l'Uni perquè els encanta el bàsquet i els encanta Girona, i podran venir diumenge.

Manté amigues al vestidor. Ha parlat amb l'Helena aquesta setmana?

Sí. Tinc contactes i amigues aquí. He parlat amb l'Helena (Oma), la Laia (Palau), la Petrovic... Ja quan ens vam veure a la Supercopa vam estar xerrant. Encara que siguem rivals l'estima hi és per tot el que hem passat juntes, i aquest any la plantilla de Girona torna a ser molt bona. Plena de grans jugadores.

Diumenge les veurà.

Sí, però el covid ha canviat molt el dia a dia dels equips. A mi, ara que vinc a Girona, m'encantaria poder sopar amb les meves amigues, saludar molta gent... Però no ens podem barrejar amb gaire gent per precaució. Arribarem dissabte a la nit, hotel, entrenarem al pavelló al matí, el partit a la tarda. Espero poder saludar gent al pavelló, però sense abraçades... Tot plegat és una mica frustrant.

El coronavirus

No crec que ni la lliga ni ningú estigui preparada per afrontar una cosa com aquest virus. El problema és molt gran i crec que estarem tota la temporada així; per exemple, Saragossa encara no ha pogut jugar en cap de les dues jornades, Zamora ho ha fet sense haver entrenat... Suposo que quan l'equip tingui la sort de no tenir cap positiu tindrà avantatge perquè a mesura que vagin suspenent partits, veurem on es posen aquests partits.

I a sobre el CSD diu que no són una lliga professional.

És molt injust. No s'agafa per enlloc que el bàsquet femení no sigui considerat professional. S'hauria de canviar ja.