El coronavirus va fer adonar-nos de la importància de les coses que abans donàvem per fetes. Allò normal va deixar de ser-ho. I l'esport no va quedar-ne al marge. L'ajornament dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 fins a l'any vinent va ser un xoc de realitat, que commovia el món sencer i demostrava un cop més que la societat avança agafada de la mà de l'esport. El III Seminari d'Educació i Olimpisme: Jocs Olímpics i impacte social, promogut pel Centre d'Estudis Olímpics de la Universitat de Girona, va reflexionar ahir a Banyoles sobre la influència que tenen els JJOO en el nostre dia a dia amb una jornada rodona, que va comptar amb la participació de tota mena de personalitats implicades.

Des dels Jocs de Barcelona 1992 amb fort impacte a Banyoles «una ciutat olímpica per excel·lència»; de Rio 2016 amb la presència d'esportistes banyolines com Esther Guerrero o Carolina Routier que ahir eren a Banyoles; fins als de Tòquio 2020 marcats per la pandèmia. En aquest sentit, es va comptar amb el testimoni del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco. «El COI mai havia tingut tants problemes per organitzar uns Jocs. Un virus desconegut ha demostrat que som vulnerables. S'estan fent tots els estudis possibles per intentar trobar una solució ràpida, ja sigui via vacuna o tractament, però hem de tenir la manera de pal·liar la situació perquè els esportistes puguin competir i estigui protegit. Els JJOO es faran, però no seran com abans», va reconèixer.

Blanco va explicar que la decisió per ajornar els Jocs de Tòquio 2020 es va tenir en compte, sobretot, «la situació dels esportistes». «Passar-los a l'estiu era un problema perquè, per exemple, a Espanya tots estaven confinats i no podien entrenar. La igualtat no està en la competició, sinó en el camí i tothom ha de tenir les mateixes condicions per arribar-hi. És evident que fer esport a casa no és el mateix, ni en l'aspecte físic ni mental», va dir.

Hi van estar d'acord l'atleta de moda Esther Guerrero i el seu entrenador Joan Lleonart. «Tots vam patir el 13 de març i van començar les llàgrimes. Amb la cancel·lació dels JJOO, se'ns van acabar els objectius. L'Esther va tenir un moment crític, però teniem clar que havia de seguir creixent i entrenant igual amb diferents mètodes que la motivessin i li generessin il·lusió. Vam crear uns controls de forma sense competició. El CN Banyoles li va deixar tot el material per entrenar a casa amb una cinta de córrer, una estàtica i peses», va explicar Lleonart. Dit i fet. La banyolina va imposar-se a la dificultat del moment per tastar el moment més dolç de la seva carrera esportiva i fer-se un nom a l'atletisme mundial. «Per mi la clau va ser no anar més enllà. Mai m'han angoixat les grans competicions. Em centro molt en el dia a dia i intento treure el màxim rendiment per a l'endemà», va assegurar Guerrero, que afrontarà Tòquio com «un repte personal».

Per la seva part, Routier creu que «el confinament em pot beneficiar perquè segueix havent-hi una plaça oberta i em dona un any més per entrenar i arribar amb millors condicions». La triatleta va patir un accident tot just en el període de classificació olímpica i un cop recuperada té «l'objectiu de ser a Tòquio». «Em va fer replantejar i valorar moltes coses. Les prioritats van canviar. Vaig necessitar mesos per adonar-me que l'esport m'ajudaria», va dir.