Quan a poc més de sis minuts pel final del partit Faye situava un 45-62 que tornava al Bàsquet Girona els 17 punts d'avantatge que ja havia tingut al tercer quart, ben poca gent a Balaguer ni tan sols intuïa que els de Carles Marco haurien d'acabar suant sang per endur-se el seu primer títol oficial. La Lliga Catalana LEB Or ja és a les vitrines del club de Marc Gasol i servirà d'estímul per al debut a la segona divisió del bàsquet espanyol. Però el partit es va haver de guanyar dos cops, després que una reacció fulgurant del Lleida, liderada per l'exjugador del Sant Josep Miquel Feliu i el letó Vekvagars, estigués a punt d'arruinar-ho tot (70-70). L'equip del veterà Gustavo Aranzana va forçar la pròrroga, sí, i en el temps extra, quan semblava que les cames seguirien fent figa als gironins, va aparèixer el poder interior de Rozitis per tornar a propulsar els de Carles Marco definitivament (79-87).

En un tres i no res el Lleida havia aconseguit posar-se dins d'un partit on, per moments, havia estat molt a prop d'abaixar els braços. El Girona ho va veure guanyat, va perdre frescor en atac, i en defensa era incapaç d'aturar Feliu, que amb sis punts seguits va començar l'operació retallada. Un triple de Dani Garcia a un minut del final (62-69) donava aire al Girona. Però aleshores era Vekvagars qui, també de tres, mantenia la reacció lleidatana. A 21 segons del final, Dani Garcia només convertia un dels dos tirs lliures que tenia i en l'acció següent el Lleida forçava l'empat. El Girona havia anat tot el partit per davant exceptuant el 3-0 inicial de Bulic i mai, exceptuant el ruix final, havia fet la sensació que la victòria pogués perillar.

Tot tornava a començar, amb el perill de tenir en pista un equip, el lleidatà, enrauxat, i un altre, el de Girona, que havia llençat per la borda 17 punts en sis minuts. El risc que els d'Aranzana posessin la cinquena existia. I més quan el temps extra va començar amb un triple del Lleida, de Feliu, (73-70), que els posava per primer cop per davant des d'aquella primera jugada inicial del partit. Aquí és quan va aparèixer la veterania d'un base com Albert Sàbat, i el poder interior d'un jugador com Rozitis, d'enorme físic i potencial, que a vegades no l'acaba d'explotar. El pivot va anotar a la pròrroga més punts (7) que tots els que havia aportat en els 40 minuts anteriors (6), per acabar amb 13, convertit en un element clau. Cap jugador del Lleida el va poder aturar i entre ell, Busquets i Logan van obrir una petita escletxa que el Girona, aleshores sí, ja no va tornar a desaprofitar. Els de Carles Marco havien tornat a guanyar la final i podien celebrar el seu primer títol. Però també el que va passar a Balaguer els ha de servir de lliçó. A LEB Or, si et despistes, ho pots pagar car.