El Llagostera va encetar ahir la temporada amb un empat sense gols contra l'Andorra en un duel marcat per la dubtosa expulsió a la segona part de Marc Manchon. Els llagosterencs, que dominaven el duel fins aleshores, es van saber sobreposar a la inferioritat numèrica per acabar aconseguint un valuós punt contra un dels rivals més potents.

Set mesos sense futbol. Tota una eternitat. Per fi ha tornat a rodar la pilota en partit oficial al Municipal de Llagostera. Les ganes hi eren. De fet n'hi havia tantes que la limitació del 50% d'aforament es va complir fàcilment. Ningú es volia perdre la tornada a la Lliga. Ni el president de l'Andorra, Gerard Piqué, ni la seva dona, Shakira. Oriol Alsina va fer entrar un 11 calcat als que usava l'any passat amb alguna variació. Roig, Guiu o Monreal debutaven com a titulars. Les primeres aproximacions les va tenir el conjunt visitant, que va voler fer valer l'etiqueta de favorit. Amb el degoteig dels minuts els locals, que un altre any s'aferren al seu feu, van anar guanyant terreny, tot i que Borja amb un colpeig que es va estavellar a la creueta va poder emmudir el Municipal. Cal destacar l'estrena de l'extrem Guiu. La nova incorporació provinent del Prat va fer anar de bòlit la defensa del principat amb regats trepidants i ocasions que per poc no acabaven en gol ja sigui per manca d'encert o perquè Miguel Bañuz treia una mà per negar-li la diana; amb això enviar els dos equips al vestidor amb l'empat en el lluminós.

A la represa la possessió es va centrar en un mig del camp on l'exjugador de l'Espanyol B Marc Manchon es va erigir com a protagonista. El nouvingut va entrar al camp amb molta intensitat, intentant arribar a totes les pilotes. Missió complerta menys en una pilota dividida prop de la línia divisòria. L'àrbitre observador del protagonisme de Manchon va dir la seva. Li va mostrar targeta vermella directa sense dubtar-ho davant la sorpresa de tothom present en el camp. La polèmica acció va detonar el duel. Els nervis eren presents. I a poca espurna els jugadors s'encenien. Tot i jugar bona part amb deu jugadors, els d'Oriol Alsina van aguantar la compostura gràcies a una gran defensa fèrria que no es va sorprendre en cap moment.