Laia Palau i Chelsea Gray. Tenir jugadores com elles és una assegurança de vida per a qualsevol equip que hagi d'afrontar un final de partit igualat i, al mateix temps, un regal per a qualsevol persona a qui li agradi el bàsquet. O simplement l'esport. I l'Spar Girona té la sort de comptar amb totes dues, que, ahir, en temps de pandèmia i de ciutats buides amb les persianes abaixades, van regalar al miler d'aficionats que van poder anar a Fontajau la primera petita pinzellada de l'espectacle que, si el virus ens deixa, pot acabar-se veient aquesta temporada al pavelló gironí. Amb 40 anys, a Laia Palau cada cop li queden menys partits per jugar i, com ja va passar en la seva primera etapa a Girona, tenir Chelsea Gray és una mena de «cessió temporal» que s'allargarà fins que una oferta, de les moltes que deu rebre constantment, la convenci que per molt que li agradi la ciutat i els seus (ara tancats) restaurants, a un altre lloc cobraria molt més. De moment, però, les dues juguen a Girona i ahir, en una exhibició de talent i ofici, van desencallar plegades en els últims cinc minuts el partit contra el Casademont Saragossa (68-60).

La cinquena victòria en cinc partits de l'Spar Girona en aquesta lliga va arribar en un partit que, condicionat pel seu poc encert en els tirs (2-13 en triples), anava pel camí d'ennuegar-se a les gironines. Un triple de Tylor Wurtz va posar les aragoneses quatre punts per sobre en el marcador (50-54 a set minuts del final). I aquí va ser quan Chelsea Gray va dir prou. En el dia de la seva estrena, l'escorta nord-americana va demostrar per què és una de les millors jugadores del món i, com qui no vol la cosa, amb sensació de gran suficiència, es va carregar l'equip a les espatlles. Entre ella i Palau, van anotar 14 dels 18 punts de l'Uni en el que quedava de partit fins al 68-60 final, en el que va ser el primer regal de Chelsea Gray als aficionats gironins. En vindran molts més.

Llàstima. Va ser la paraula més utilitzada a Fontajau durant la primera meitat. Amb l'arribada de Gray per associar-se amb Palau, Eldebrink o Vasic, l'Uni té molt talent per passar la pilota. Les assistències de fantasia seran una constant, però això és bàsquet, i cal acabar ficant la pilota a dins de la cistella. La manca d'encert va impedir ahir durant molts minuts a les gironines doblegar un Casademont Saragossa que, fent-se fort a dins amb la corpulent Gatling (10 punts en els dos primers quarts i 22 al final del partit), va saber sobreviure als pocs moment d'anotació costant de les gironines: 25-18 amb Sonja Vasic de protagonista.

Les primeres passades sense mirar «marca de la casa» de Chelsea Gray han despertat els primers «ohs» del públic i, també, les cares de frustració de compa­nyes, com Resingerova, que no van demostrar tenir les mans tan ràpides com el cervell de la nord-americana per acabar bé les jugades. Tot arribarà. Però, mentrestant, i amb els àrbitres traient de polleguera la parròquia local pels divergents criteris amb els 2+1, ahir el Casademont Saragossa es va plantar al descans guanyant de dos punts (29-31, amb un bàsquet final de la belga Vanloo).

Més defensa i més pilotes interiors a Resingerova. Aquesta va ser la recepta de Surís quan, a l'inici del segons quart, semblava que el partit s'indigestava encara més al seu equip (33-39). I, almenys d'entrada, va semblar que li funcionaria. Amb les veteranes Palau i Vasic com a model d'implicació defensiva, les gironines van secar l'atac aragonès durant uns minuts i la pivot txeca es va enfilar ràpidament fins als 18 punts. Però continuava faltant més encert en el tir i, per contra, el Saragossa va saber trobar el camí de la línia de tirs lliures per acabar el tercer quart encara per davant (47-49).

Ja entrats en el darrer període, un triple de Tylor Wurz va acabar d'encendre les alarmes (50-54). A set minuts del final, Surís va posar per primer cop juntes Palau i Gray, i la nord-americana va agafar la responsabilitat anotant cinc punts amb una aparent enorme facilitat. Després li va tocar el torn a Palau: assistència a Reisingerova i quatre punts seguits ( 61-56). Un bàsquet de Gatling, 22 punts al final, va frenar una mica l'eufòria de Fontajau, però Gray ja s'havia animat i amb dos tirs lliures i una nova entrada de pura classe va posar 7 punts de diferència en el marcador a un minut per acabar. El partit ja estava guanyat.

Dissabte arriba el València

L'Uni juga dimecres a Canàries, contra el Ciudad Encantada, i dissabte tornarà a Fontajau per rebre el València de Queralt Casas a les set de la tarda.