Els que dubtaven que el València és una seriosa, i real, alternativa al domini que Salamanca i Girona han exercit en els últims anys en el bàsquet femení estatal ja en tenen la prova que els farà canviar d'opinió. Ni les assistències genials de Chelsea Gray, ni l'ofici de Laia Palau en el minut final, ni els punts de Reisingerova o Vasisc. Res ha pogut evitar que el València hagi guanyat aquesta tarda a Fontajau (58-68) en un final de partit que, davant tots els cridaners noms de l'Uni, ha tingut com a gran protagonista una jove pivot gallega que la setmana vinent farà 19 anys, Raquel Carrera.

Que el València té jugadores per donar i per vendre era un fet sabut. Rubén Burgos compta amb una plantilla inacabable. Plena de jugadores de primer nivell. Potser cap nom tan enlluernador com Chelsea Gray o amb tant mèrits acumulats com Laia Palau o Sonja Vasic. Però és un equip realment consistent. I això s'ha vist molt clar en el segon quart quan, després d'uns primers 10 minuts on el públic de Fontajau s'ha enamorat encara una mica més de Gray (17-11), el València ha anat traient jugadores i més jugadores de la banqueta per capgirar el partit. Primer amb un parell de pinzellades de talent de Leticia Romero, després amb la capacitat atlètica de Trahan-Davis per encarar la cistella contrària i, finalment, amb l'ofici de Queralt Casas que s'ha buscat dos bons tirs per anotar els quatre últims punts abans del descans (27-35).

Fontajau ha passat de dir "oh" per la meravellosa assistència de Gray a Araújo, o per un bàsquet de la nord-americana després d'una exhibició de domini de pilota, a preocupar-se perquè el València era un rival diferent, ben diferent, del sis que havia tingut fins avui l'Spar Girona.

L'Uni ha anat buscant i buscant la fórmula sense trobar-la durant bastants minuts. En el tercer quart, el València s'ha arribat a posar 11 punts per davant en el marcador. La darrera vegada amb un 36-47 després d'un triple de Raquel Carrera, una pivot de 19 anys que tindrà un paper protagonista en el bàsquet estatal dels propers anys, sense que l'Uni intensifiqués l'entrada de pilotes a dins a Resingerova ni Surís es decidís jugar amb Gray i Palau plegades. Però, abans del final del quart, un 2+1 de la substituta de Reinsingerova, Labuckiene, i un triple de Palau van obrir la porta a un darrer quart molt igualat (42-47).

Sense Gray, sense Vasic, sense Reisingerova i demostrant que la seva rotació es pot estirar gairebé tant com la de les valencianes, l'Spar Girona ha començat el darrer quart apujant el nivell en defensa. Amb Araújo, sempre Araújo, i Labuckiene per dins i amb Laia Palau al timó, les gironines s'ha posat dos punts per sobre en el marcador a cinc minuts del final (54-52). A quatre minuts per acabar, Surís ha mogut peça per primer cop en aquest darrer quart fent entrar Reisingerova i Gray per Labuckiene i Palau que seguia sense coincidir, ni un sol segon, amb la nord-americana en pista. El partit estava empatat a 54 i poc després ha estat Vasic la que tornava a jugar. Quatre punts seguits de Raquel Carrera, dos tirs lliures i una cistella després d'una bona assistència de Gil, han posat el València sis per davant a encara no dos minuts per al final de partit (56-62). Surís ha demanat temps i, llavors sí, s'ha decidit a jugar amb Gray i Palau juntes. Però en aquell moment, la jove pivot gallega ja estava decidida a ser la protagonista dle final del partit. Carrera ha robat una pilota en defensa i, amb el 1.90 d'alçada, ha creuat tota la pista per posar un 56-64 en el marcador. Una diferència que ja ha impossible d'aixecar fins al 58-68.