No hi va haver, no, nou guanyador, que hagués estat el novè en onze carreres, al Gran Premi de Terol de MotoGP. I, entre els candidats a aquest rècord, hi va haver ahir (i seguiran estant) dos pilots d'Honda, el japonès Takaaki Nakagami, poleman i que va caure en la primera volta, i Àlex Márquez, que va rodar per terra quan anava quart i acariciava un nou podi.

Així que, a la repetició inicial de Fabio Quartararo (dues victòries seguides, en les dues carreres de Jerez), es va sumar durant el dia d'ahir un segon triomf de l'italobrasiler Franco Morbidelli (Yamaha), de 25 anys, que es va imposar (desena victòria de la seva vida), després d'una sortida espectacular, al no menys espectacular i veloç Àlex Rins (Suzuki), que havia guanyat en el Gran Premi previ al d'ahir al mateix circuit a Motorland. Morbidelli, el seu enginyer és el català Ramon Forcada, campió amb Jorge Lorenzo (va guanyar el GP de Motorland el 2014 i 2015 amb el pentacampió mallorquí), va repetir el triomf de San Marino, precisament a l'estil Lorenzo: s'apaga el semàfor i s'escapa en solitari.

Cop d'efecte

En la lluita pel Mundial, que falten ja només tres carreres (dues a València i l'última de Portimao, Portugal), el mallorquí Joan Mir (Suzuki, tercer), fabulós, ja que va arrencar en el lloc dotzè de la graella, va donar un nou cop d'efecte i, encara que segueix sense guanyar, ja té un important avantatge sobre els seus immediats perseguidors. I és que tant Fabio Quartararo vuitè amb la seva Yamaha, Maverick Viñales setè amb la mateixa escuderia i Andrea Dovizioso tretzè amb Ducati van tenir una actuació més que discreta i, en qualsevol cas, sorprenent.

La veritat és que la parella de Suzuki, Rins i Mir, Mir i Rins, són, al costat del germaníssim, que ahir va caure quan anava a pel seu tercer podi consecutiu, està sent l'equip de moda i demostrant, no només ser, tots dos, candidats presents i futurs al títol mundial, sinó que piloten la moto perfecta pel que fa a xassís, estabilitat i potència, cosa que no aconseguien des de fa vint anys quan van guanyar el títol amb Kenny Roberts Júnior. Tant la cursa d'ahir de Rins com la de Mir van ser gairebé perfectes. Mir, que segueix acumulant podis (suma més que ningú: 6), avantatja ja al Diable (resten en joc 75 punts) i en 19 a Viñales.

Regust a victòria

«Aquest podi, aquesta tercera plaça, té gust de glòria, de victòria», va comentar Mir ahir davant el micròfon de Dorna TV. «Avui (ahir) he gastat molta goma recuperant d'arrencar en el lloc dotzè de la graella, que m'ha penalitzat molt, així que aquest sisè podi i augmentar l'avantatge al Mundial és quelcom fabulós».

«La veritat és que Morbidelli, que ha protagonitzat una sortida fabulosa, ha estat impecable durant tota la carrera», va comentar Rins, que no va voler arriscar podi «perquè, al final de la carrera, la moto tendia a tancar-se de davant i corria perill de caure i desaprofitar un preciós podi per a mi i un altre doblet al podi per Suzuki».

«Ramon (Forcada) i tot el meu equip tècnic ha posat a les meves mans la moto perfecta i, per tant, no podia desaprofitar aquesta gran ocasió. He guanyat gràcies a ells i, quan després de la estupenda sortida, he vist la pista lliure, amb tot l'asfalt per davant de mi, he pensat Franco no pots fallar a l'equip i, sí, he pogut guanyar amb autoritat», va assenyalar Morbidelli després de guanyar el Gran Premi i que puja a la quarta posició del Mundial.

Per la seva banda, el rosinc Maverick Viñales va tenir un dia farcit de problemes i només va poder ser setè. «No tinc cap explicació, la veritat. És difícil d'entendre. Per a més informació, pregunteu a Yamaha», va lamentar un cop acabada la cursa. «Ha sigut pitjor que el cap de setmana anterior, així que és difícil. Hem perdut el rumb, fent errades en diversos punts i això ens ha costat perdre posicions».