Un Olot amb identitat pròpia va arribar al Nou Estadi de Tarragona per disputar el seu primer partit de la temporada a la jornada 3. Els garrotxins, ja recuperats dels casos de coronavirus a la plantilla, van acusar l'aturada dels entrenaments durant deu dies. El Nàstic en va fer prou amb dos gols en només cinc minuts per assegurar els tres punts.

Poc després de l'inici del partit, Xumetra avisava amb una bona arribada al cor de l'àrea grana. El xut no va trobar porteria, però l'ocasió es va repetir vint minuts més tard, aquest cop, amb la mateixa sort, tot i que es toparia amb el travesser. Mentrestant, el Nàstic, amb més rodatge, incomodava la sortida de pilota dels olotins amb una pressió alta. Ballesté buscava crear el joc amb passades llargues que Moha i el mateix Xumetra disputaven amb els defenses granes. L'ex del Prat també trindria la seva ocasió per avançar l'Olot amb una vaselina que no va definir bé. Gonzi va atrapar la pilota amb facilitat.

Passava la mitja hora des de l'inici del partit i a poc a poc l'Olot s'anava sentint més còmode sobre la gespa del Nou Estadi. La batuta de Pedro començava a dirigir el mig del camp garrotxí, però amb la defensa més avançada, els tarragonins trobarien més espais per atacar. L'extrem alt-empordanès Brugui era el que monopolitzava les ocasions. Primer amb un xut que aturaria Ballesté i pocs minuts més tard amb un contracop que va acabar a la graderia. Quan semblava que la tercera seria la bona, el davanter grana es va tornar a trobar amb el porter barceloní, que acabava d'aturar un cop de cap de Bonilla.

Seguint amb la dinàmica dels primers 45 minuts, l'Olot començava la represa amb més convicció i amb més joc. Un còctel que es traduiria amb una ocasió de Moha que va aturar el porter Gonzi i immediatament després era Xumetra el que novament intentava foradar la xarxa grana. En aquest cas, Rueda refusaria l'ocasió.

A partir de llavors, el Nàstic tindria els seus millors minuts en atac. Ballesté es va veure obligat a intervenir en un parell d'arribades locals que serien un toc d'atenció per a la defensa visitant. Qui avisa no és traïdor. Bonilla va aprofitar una passada a l'interior de l'àrea per disparar al fons de la garrotxina amb un xut potent que entraria rebotat i sense opcions per al porter de l'Olot. Pujaria l'1 a 0 al marcador. Poc més de cinc minuts més tard, mateix guió. En aquest cas, seria Pedro Martín el que entraria a l'àrea sense gaire oposició per sentenciar el matx amb el segon gol del Nàstic de Tarragona.

Cop dur per a l'Olot, que no va saber-se refer. Els locals van adormir el partit agafant el control del joc, mentre que els de Garrido intentaven aprofitar les últimes opcions per les bandes amb més cor que cap. Entre la defensa grana i la imprecisió típica de les presses i dels darrers minuts, els atacs a la desesperada de l'Olot no trobaven bon port. Tot va canviar, però, quan Albarán va veure targeta vermella per una entrada a la frontal de l'àrea a Xumetra. Els garrotxins reclamaven penal, però l'àrbitre murcià no ho va veure així. L'ocasió era bona i donava un bri d'esperança per la posició de perill i pels cinc minuts de superioritat que tindria l'Olot, ja en l'afegit. L'execució, però, no va ser bona. Poc després, el col·legiat va decretar el final del partit.

Abans d'entrar al vestidor, el local Amang va veure la targeta groga fruit d'una picabaralla amb Jordi Masó, que va acabar al terra del Nou Estadi. Ja era massa tard per a un equip que el proper diumenge (12 h) rebrà el Badalona.