La frase és de Francesc Cayuela (GEiEG), però fàcilment la podrien secundar els altres dos presidents dels clubs gironins considerats d'utilitat pública, com el CN Banyoles i el CN Olot. «Estan matant tot l'esport base i amateur, que és l'eix vertebrador dels pobles, barris i ciutats». El clam és unànime, com en la resta d'àmbits del món de l'esport, amb l'activitat clausurada des de divendres passat, exceptuant els equips professionals o que competeixen en categories estatals. Volen, com reclama Albert Comas, del CN Banyoles, que se'ls consideri «servei essencial» perquè «no som el problema, som part de la solució». Ho reafirma Gemma Soy, la presidenta del CN Olot: «Les autoritats han de valorar què els surt més a compte, tenir-nos oberts o tancats, perquè la nostra funció és molt imporant i ja hem demostrat que som un sector segur».

La situació és, asseguren, insostenible, i si perdura gaire en el temps «hi haurà clubs que hauran de tancar». Entre el GEiEG, el CN Banyoles i el CN Olot sumen pràcticament 30.000 socis, essent tots tres clubs multiesportius i socials. Venen de tres mesos d'aturada obligada pel confinament de la primavera, i ara que durant l'estiu, i gràcies a la forta inversió que van fer a les instal·lacions per fer-les segures, començaven a remuntar, els han tornat a clausurar l'activitat. Des de la UFEC i també la Secretaria General de l'Esport es pressiona per poder-la reobrir, però de moment no hi ha resposta. «El problema és que em fa l'efecte que ningú de l'administració s'ha preocupat de comprovar si les mesures de seguretat es compleixen o no als clubs esportius. Hauria estat bé crear la figura d'un inspector que ho certifiqués, i que s'entregués un segell de qualitat a tots els qui ho fem bé», opina Soy. Tot i el desencís, no es perd l'esperança de poder tornar a obrir a partir del 13 de novembre, quan acaba el termini per les actuals mesures i el Govern haurà de decidir si les allarga, les amplia o permet suavitzar-les.

Esport desordenat

Amb els clubs i les instal·lacions esportives tancades, el cap de setmana passat es van veure algunes imatges que van fer posar les mans al cap als dirigents gironins. «La gent va seguir fent esport, però de manera desordenada i apilonada», lamenta Francesc Cayuela, que considera que fins aleshores «a les nostres instal·lacions tot s'havia fet amb la màxima seguretat, i més». És un denominador comú. GEiEG, CN Banyoles i CN Olot van fer fortes inversions per adquirir tot el necessari per combatre els contagis. I els aforaments s'han regulat encara més del que especifica la norma, amb cita prèvia, i si ha fet falta, sense fer ús dels vestidors. «Si els clubs estan oberts es reparteix la gent, a la piscina, al gimnàs, etcètera, i d'altra banda, quan les seccions van a entrenar-se se'ls pren la temperatura i es fa un control exhaustiu en tot», apunta Albert Comas.

A Banyoles les instal·lacions estan aturades però es manté certa activitat a l'Estany. Al costat del CN hi ha el Centre de Tecnificació de rem, que acull esportistes d'alt rendiment que segueixen treballant, com ara Manel Balastegui, classificat per als Jocs de Tòquio. Comas afirma que els segueixen donant «totes les facilitats del món» per tal que la pandèmia no tingui conseqüències en els seus exigents plans d'entrenament. D'altra banda, la crisi sanitària també els ha obligat a cancel·lar moltes de les activitats esportives que organitzen, com ara la Travessia a l'Estany o la Mitja Marató. El GEiEG, per la seva banda, tampoc va poder tirar endavant la clàssica Pujada als Àngels.

Amb el tancament obligat, tots tres clubs han hagut d'enviar novament els seus treballadors a l'ERTO. Cayuela recorda que «som entitats sense ànim de lucre i considerades d'interès públic», i aporta una dada per la qual «l'índex de contagi en clubs és del 0,20%, amb la qual cosa es reafirma que l'esport és segur». «Estan matant l'esport base i amateur amb aquestes mesures, que és l'eix vertebrador de pobles, ciutats i barris», repeteix el president del GEiEG, que la setmana passada va participar en un acte de la UFEC on es van reclamar al Govern català ajudes «directes» per evitar l'enfonsament del sector. Mentre esperen aquesta injecció de recursos econòmics, l'esperança està posada en el dia 13, quan esperen que els deixin tornar a obrir.