Els canvis d'entrenador sempre tenen aquell punt d'injustícia que la corda se sol trencar pel costat més dèbil. Quan un equip no acaba d'arribar a les expectatives creades al seu voltant, pot ser que sigui demèrit del tècnic, però, normalment, les jugadores també hi tenen alguna cosa a veure. Ara, el tècnic és qui sol pagar els plats trencats... Dilluns, just abans del seu primer contacte amb Alfred Julbe, les jugadores de l'Spar Girona varen sentir, per boca del director esportiu Pere Puig, que d'elles també n'esperaven més. I sembla que han captat el missatge. L'arribada de Julbe ha fet apujar el nivell d'exigència cap a una plantilla que, de moment, sembla que ha captat que, per molt que no hi hagi públic a Fontajau i el rival sigui inferior, cal defensar cada atac rival com si es tractés de recuperar-li una pilota al Perfumerías Avenida. Ho van començar a entendre dimarts a Bembibre, davant un rival, molt inferior i ho han posat millor en pràctica davant un Ensino Lugo que, per a desesperació del seu tècnic Carlos Cantero, ha semblat ser molt més petit del que realment és davant l'activitat en defensa d'un Spar Girona que ha deixat resolt el partit a la primera meitat (45-21). Vint-i-quatre punts de diferència que, i això ha estat la millor notícia del dia, no ha acabat amb la fam de l'equip fins al 88-53 final.

Les jugadores han trigat ben poc a entendre que amb l'arribada d'Alfred Julbe el comptador s'ha posat a zero per a totes. El veterà entrenador no té cap mania a l'hora de moure de la banqueta. A l'espera de temps per introduir grans canvis en atac, Julbe centra la seva atenció al darrere. Una defensa molt coral, intentant ocupar bé els espais per arribar a les ajudes, i per això canvia sovint el seu cinc en pista per mantenir la intensitat. Avui, per exemple, en el minut 6 de partit, i amb l'equip fent-ho bé (13-4), el nou tècnic de l'Spar Girona ha fet quatre canvis de cop. Palau, Ferrari, Labuckiene i Júla Soler han entrat en pista i, un minut després, Elonu ha substituït Araújo. Tot l'equip canviat en el primer quart.

Amb l'equip defensa dos punts per sobre del que ho feia abans del canvi de tècnic, l'Uni té més oportunitats per córrer. I quan corre, anota com mai (88 punt anotats feia temps que no es veien a Fontajau). I sense dependre de cap jugadora en concret. Sis punts de Labuckiene han obert el primer gran forat a l'inici del segon quart (24-13) i, cinc minuts abans d'arribar al descans, el tècnic visitant ha trencat el silenci del buit Fontajau en una esbroncada sense miraments. El seu equip ja perdia de més de vint punts i no veia la cistella ni de lluny: 34-13.

El gran moment de forma de María Araújo no és novetat d'ara. Avui ha tornat a acabar amb 13 punts i 9 rebots en 20 minuts. I cinc punts seguits de la pivot gallega han deixat la diferència en 24 punts al descans (45-21). Les poques hipoteques de Julbe a l'hora de pensar com ha de jugar el seu equip converteixen l'Uni en un rival més imprevisible. Tant poden coincidir en pista Julia Reisingerova i Giedre Labuckiene, dues cinc grans, com jugar amb Sonja Vasic i Adaroa Elonu per dins. Jugar amb dues bases o sense Palau ni Gray, Júlia Soler tenir uns minuts en cada quart, Ferrari amb més protagonisme del que havia tingut fins ara... I, tot plegat, no perdent la cara al partit fins al final tot i les clares diferències en el marcador. 88-53 i segona victòria contundent d'Alfred Julbe en els seus dos partits amb l'Uni.