«L'afició és un extra a la Bisbal, se'ns farà estrany jugar amb el pavelló buit»

Amb una sensació agredolça. El que ens mou és poder compartir les coses amb l'afició i que la gent acompanyi l'equip, per això ens vam engrescar a fer el salt a la lliga EBA. Amb la covid i les restriccions actuals la gent ens anima a través d'una pantalla. Estemcontents d'haver pogut començar amb victòria i amb bones sensacions, ja hi veníem amb bones sensacions de la Lliga Catalana, i es van reafirmar diumenge a Badalona, a la pista de l'Ademar, un equip que l'any passat ja era a la Lliga. L'afició sempre és un extra a la Bisbal, serà complicat jugar amb el pavelló buit. És una llàstima. Per això estem treballant molt activament per retransmetre el partit amb la màxima qualitat, tal com vam fer l'altre dia a fora. Com que l'Ademar ens va dir que no tenia la logística per fer-ho, ens en vam ocupar nosaltres amb un ordinador, compartint dades del mòbil i un trípode. No hauria tingut sentit debutar sense que la gent ho veiés.

Quants socis tenen?

Hem arribat als 120. Hem crescut molt respecte a l'any passat, i hi ha moltes ganes de bàsquet.

Van patir, veient que l'inici de Lliga s'ajornava dos cops, que es cancel·lés la competició?

Vam tenir dubtes de com es desenvoluparia la competició, això és evident. Nosaltres sempre vam apostar per jugar, amb seguretat, però amb el tema dels testos pel mig no sabíem com avançaria la cosa. Al final, la incertesa del moment també es traslladava al bàsquet perquè no sabem ni si ens haurem de tornar a confinar com al març. La nostra esperança era que la competició tirés endavant i això ha sigut. Amb la confecció de més grups es redueixen costos perquè no tenim tants partits. De moment l'acord és que els tres primers testos els paga la Federació i els altres mirarem com ho fem. Potser la Federació Catalana pot fer front a una part, i la resta ens l'haurem de buscar nosaltres.

La Bisbal respira bàsquet?

Ara mateix és difícil copsar-ho perquè els bars estan tancats i no hi ha interacció social. La gent que et trobes pel carrer sí que te'n parla. El partit de diumenge va tenir 400 visualitzacions pel canal de Youtube, una xifra bona per a un club com el nostre.

Com gestionen els entrenaments, obligats a tancar a les nou del vespre el pavelló?

A la Bisbal sempre hem tingut problemes d'horaris per la falta d'espais d'entrenament. Ara com que només pot treballar l'equip sènior, hem pogut avançar l'horari de les sessions de 2/4 de 9 a les set, i així els jugadors tenen temps d'arribar a casa abans de les 22 h, quan comença el toc de queda nocturn. Els jugadors fan un esforç, sobretot els que treballen, per adaptar-se als horaris d'entrenament, com també en Cesc (Senpau), el tècnic, que ve de Llívia. Els jugadors que estudien ho tenen més fàcil perquè a la universitat ara la majoria de classes són telemàtiques. En tot cas, ens hem hagut de restructurar.

Quan creu que podran recuperar l'activitat la resta d'equips base i territorials?

Ara hem sabut que les actuals restriccions s'allarguen fins al 23 de novembre. Si tenim sort passat Reis podrem començar a fer alguna cosa. Aprofitem els entrenaments del primer equip per fer emissions en directe de sessions de tècnica individual. Els jugadors estan en contacte amb els entrenadors. Que l'equip sènior competeixi ens va bé perquè ens dona certa vida, coses a comentar. No és fàcil. La gent ve d'un confinament, d'acabar la temporada passada com es va poder... el que està clar és que un cop es pugui tornar a entrenar, caldran almenys deu dies per posar-se a punt i poder reprendre les competicions.

Han deixat de ser un equip de poble per ser un referent del bàsquet gironí?

Som un referent a Girona i una mica més enllà, fins i tot m'atreviria a dir. Rebem molts inputs de gent que ens coneix. I tot ho fem sense perdre l'essència. Ens agrada estar al dia i tenim gent que remena molt bé el tema de les xarxes socials, per això hi tenim presència i les omplim de continguts per enganxar la gent.

Veure el pavelló ple gaudint de l'equip a EBA és ara el somni més immediat?

Exacte. El nostre somni ara és que la nostra gent pugui gaudir tan aviat com es pugui del bàsquet i de la Lliga EBA amb seguretat i normalitat. I que els més petits puguin tornar a entrenar. Si no es pot competir o s'ha de reformular les lligues, és un mal menor. Però necessitem que la gent pugui tornar a fer bàsquet perquè ens dona vida. Quan veus les cares dels nens saps perquè te'n vas a Badalona un diumenge a la tarda amb mil papers per si t'aturen per fer la transmissió d'un partit.