Durant tres temporades, una a Tercera (2016/17) i dues a Segona B (2017/18 i 2018/19), el Girona i el Peralada van estar vinculats per un acord de filiació. Va estar a punt d'esguerrar-lo, el primer any, que l'equip empordanès caigués en el play-off d'ascens contra el Rápido de Bouzas, però aleshores el múscul econòmic dels de Montilivi, flamants de Primera, va fer realitat el salt del segon equip a Segona B comprant la plaça del Gavà, descendit administrativament, per 133.000 euros. A la categoria de plata hi van jugar dos anys, fins que el maig de 2019 el drama esportiu va ser doble: descens del Girona a Segona, i retorn del Peralada a Tercera. I allà es va acabar tot. Amb un traumàtic divorci que va enfrontar els dos clubs per les compensacions que un havia de donar a l'altre i que el Girona va impulsar fent ús d'una clàusula del contracte per la qual podia trencar l'entesa si els empordanesos baixaven i el seu segon filial, el Girona C, era a Primera Catalana (i per tant, se li impossibilitava que pugés a Tercera).

D'aquell temporal en fa un any i mig, temps suficient perquè la relació s'hagi anat llimant. Diumenge, a més a més, els dos clubs es tornaran a trobar com a rivals. Serà a Riudarenes (12.00), al camp on els empordanesos s'entrenaven durant l'etapa de la filiació. El Girona B-Peralada és un dels partits més atractius de la jornada, enfrontant dos equips que encara no han perdut i que porten ritme per, com a mínim, passar a la segona fase amb la permanència garantida. «El Girona va decidir tallar el contracte que hi havia, que s'allargava fins al 2021, i ho vam haver d'acceptar, i cadascú a casa seva», explicava ahir Joan Padern, el president del Peralada, substitut del dimissionari Miquel Llobet, que va dur personalment el trencament.

El director esportiu del Girona B, Albert Síria, assegura que amb el Peralada, «en l'àmbit esportiu, malgrat que institucionalment en algun moment hi hagués pogut haver jaleo, sempre m'hi he entès perfectament, tant amb en Nitus (Santos) com amb l'Albert (Carbó)». L'estiu passat, per exemple, Muritala, que va sortir del B, va acabar fitxant pels xampanyers. Està d'acord, amb Padern, que el doble descens del maig de 2019 del Girona i del Peralada va ser un cop massa fort, i una de les causes que canviessin les prioritats. «Es creava un context diferent i a nosaltres ens calia apostar per un filial propi que pogués créixer. A més, amb el primer equip a Segona, el salt del filial ja no era tan gran com quan érem a Primera», afegeix Síria. Padern afegeix que «el problema va ser que baixéssim tots dos, va ser un escenari molt dolent, perquè a més el Girona volia pujar el B a Tercera i, si nosaltres hi érem, no podien fer-ho. La filiació, tard o d'hora, s'hauria acabat igual i ara tornem a ser un equip de poble, amb jugadors de la comarca i de la província, que diumenge intentarà fer un bon partit a Riudarenes». «La relació no és ni bona ni dolenta, segurament tenim més rivalitat amb el Figueres que no pas amb el Girona. La relació és correcta, no tenim cap problema», considera.

Ara que a Peralada «hem tornat a tocar de peus a terra», però, Joan Padern valora que aquelles tres temporades vinculats al Girona «ens van servir d'experiència i van ser molt emocionants. Qui ens havia dir que aniríem a jugar a camps de Primera com els de l'Elx o el Mallorca». D'aquella etapa no en queda cap jugador. Només l'utiller Pep Genís.

Albert Síria recorda que havent tingut fitxa federativa amb el Peralada jugadors com Porro, Paik o Valery, el club empordanès es beneficia i es beneficiarà «dels drets de formació», cobrant una part cada cop que canviïn d'equip. Diumenge espera un derbi «atractiu» entre dos equips «molt ben treballats».