El català Albert Arenas (KTM) ha aconseguit engrossir la llista dels campions del món del motociclisme espanyol després d'una temporada, que es recordarà com la de la pandèmia pel coronavirus, en la qual ha demostrat algunes de les seves principals qualitats de caràcter com la paciència i la perseverança.

Albert Arenas és el cinquè campió del món espanyol en la més petita i la més moderna de les categories del nou campionat de motors de quatre temps, ja que Maverick Viñales ho va ser el 2013, Alex Márquez el 2014, Joan Mir el 2017, Jorge Martín el 2018 i, ara, Albert Arenas el 2020.

La cursa d'Albert Arenas ha estat plena d'alts i baixos i problemes als quals el pilot de Girona ha sabut plantar cara i solucionar positivament des que va debutar en el campionat de món, per primera vegada, en la carrera de València de l'any 2014.

Des de llavors, la incertesa sobre la seva continuïtat o les lesions, han marcat la trajectòria d'aquest "patidor" de la competició.

El més greu contratemps el va patir l'any passat, fora dels circuits, en tenir un accident mentre s'entrenava amb bicicleta a la sortida d'Alzira, que a punt va estar de costar-li la extirpació de la melsa i el va mantenir durant unes setmanes fora de la competició.

La incertesa i les lesions han marcat la trajectòria esportiva d'aquest jove de 24 anys que, al final, s'ha aconseguit l'objectiu anhelat per tots els que s'inicien en la competició motociclista, ser campió del món.

Els començaments d'Albert Arenas van ser amb l'equip Peugeot MC Saxoprint per substituir el francès Alexis Masbou en la temporada 2016, si bé abans havia acabat segon en el mundial júnior de Moto3 de 2015, per darrere de l'italià Nicolò Bulega, encara que el 2014 va tenir la seva primera aparició en el Campionat del Món, a València amb l'equip espanyol Calvo.

Després de la seva temporada 2015 al CEV, Arenas va disputar el Gran Premi d'Espanya a Jerez i el de Catalunya de 2016 a condició de "wildcard" (pilot convidat) de l'equip Aspar Mahindra abans d'obtenir una plaça a l'equip Peugeot MC Saxoprint.

A finals de la temporada 2016, el pilot de Girona va signar amb la seva esquadra actual, la de Jorge Martínez "Aspar", amb motos de fabricant indi Mahindra, que no van rendir com d'elles s'esperava tot i els esforços del gegant asiàtic.

La temporada 2017 va ser el seu primer any en la menor de les categories amb plaça permanent, on no va poder aprofitar el seu potencial amb la Mahindra i el 2018 va afrontar el seu segon any amb el mateix equip, que va canviar a KTM, i ja va sumar les seves primeres victòries, la que va inaugurar el seu caseller a Le Mans (França) i la segona en el mític Philip Island d'Austràlia.

La temporada 2019 la va arrencar amb una sisena plaça a Qatar però es perdria les dues següents grans premis per l'accident mentre s'entrenava amb la bicicleta.

Va tornar a sumar punts a Jerez, Le Mans i Mugello, però després va afrontar una mala ratxa després de diversos abandonaments, amb una victòria a Tailàndia que li va permetre remuntar el vol per pujar també al podi al Japó i Austràlia, el que li va valer la renovació amb l'equip d'"Aspar", que durant algun temps va estar en l'aire, però la seva perseverança i convicció li van permetre aclarir el futur per afrontar amb les majors garanties la següent temporada.

I, el 2020, el campionat va començar com ell esperava, al capdamunt del podi amb la seva victòria a Qatar, però llavors va arribar la pandèmia pel coronavirus, el confinament a casa i un canvi radical del calendari de la temporada.

Malgrat tots els inconvenients i ajornaments, Albert Arenas va tornar a la competició de la mateixa manera, amb una victòria a la primera cursa de Jerez de la Frontera, a on també va protagonitzar el seu primer "zero" dels quatre que ha patit durant el any, tots ells per dues caigudes.

Al costat dels zeros també hi va haver alegries i més d'aquestes dues victòries inicials, va aconseguir una altra en la primera cursa d'Àustria, al circuit Red Bull Ring de Spielberg, i dos podis, un segon a la República Txeca i un tercer a França, al circuit de Le Mans, l'escenari en què va aconseguir la seva primera victòria en grans premis.

A la cursa de Portugal, que va disputar al circuit de l'Algarve a Portimao, el pilot gironí va fer el que havia de fer encara que al final acabés dotzè però posant tota la carn a la graella i arriscant-se al màxim fins a la baixada de la bandera de quadres.