L'estada de Diego Armando Maradona a Barcelona, de 700 dies de durada, el va marcar per sempre, perquè hi va donar els seus primers passos al futbol europeu, però també al món de la droga, com ell mateix va reconèixer molt temps després en una entrevista. Va arribar a Barcelona el 4 de juny de 1982, en una operació en la qual el club blaugrana va invertir temps i molts diners. Dues figures van resultar clau en l'operació: l'aleshores vicepresident blaugrana Nicolau Casaus, i el representant futbolístic Josep Maria Minguella.

Recorda Minguella que la primera vegada que va veure el jugador va ser el 1977 i per casualitat, quan assistia a un partit d'Argentinos Juniors per seguir un extrem que pretenia el Burgos. Inicialment Argentina Juniors, posseïdor de la llicència del jugador, va demanar 100.000 dòlars pel seu traspàs el 1978, que es van convertir en sis milions d'euros (1.000 milions de les antigues pessetes) uns anys més tard.

El Barça va amortitzar l'operació pràcticament abans que el jugador comencés a jugar. Al vestidor, va cridar l'atenció la seva enorme tècnica individual, com era capaç de donar més de 200 tocs a unes mitjes de futbol enredades o una llimona, i també que el Camp Nou s'omplia mitja hora abans només per veure els seus malabarismes a l'escalfament.

Una hepatitis en el seu primer any, que en realitat va poder tractar-se d'una malaltia venèria, i una greu lesió en el segon van tallar la progressió de Maradona a Barcelona, equip amb el qual va jugar 58 partits i va marcar 38 gols. En aquells dos anys, el Barça va aconseguir una Copa del Rei, una Copa de la Lliga i una Supercopa d'Espanya. La tangana després de la final de Copa del 1984 contra l'Athletic, amb un ambient enrarit, perquè s'enfrontava el Barça de Maradona amb l'equip on jugava Goikoetxea, el jugador que l'havia lesionat mesos enrere, va ser el seu últim comiat blaugrana. Nuñez el volia vendre i marxava a Nàpols per 1.200 milions de pessetes (poc més de 7 milions d'euros).