A set minuts per acabar el partit d'ahir a Mendizorrotza, l'Uni estava perdent. Anna Cruz havia posat el 50-49 en el marcador que, després d'una nova (però breu) posada en escena enlluernadora, d'un equip que anava camí d'esborronar les bones sensacions de les últimes setmanes quan només falten quatre dies perquè l'Eurolliga torni a Fontajau. El moment era delicat. El primer des de l'arribada d'Alfred Julbe. I quan la pilota crema, la millor solució és que aquesta estigui a les mans de Laia Palau.
La base barcelonina mira poc sovint la cistella contrària, és més de passar la pilota que de jugar-se-la, però ahir va tenir clar que calia anar per feina. Un parell de penetracions, d'aquelles que sembla que les faci a càmera lenta, però que tampoc ningú pot aturar, van acabar amb dues cistelles de Palau que, juntament amb una alta d'Elonu (la màxima anotadora del partit a Vitòria amb 18 punts), van capgirar el marcador. Del 50-49 al 50-55. Llavors els nervis van canviar de bàndol i, com que no totes les veteranes són com Laia Palau, una antiesportiva d'Anna Cruz va acabar de signar la carta de rendició de l'Araski.
Les basques havien fet un bon partit. Però no en van fer prou per derrotar l'Spar Girona, que segueix invicte des de l'arribada de Julbe (ahir, amb la victòria més curta en aquesta etapa: 54-62), i que ja espera els il·lusionants partits de la setmana vinent contra Riga, Ekaterinburg i Schio. Per cert, les russes van guanyar ahir l'Enisey en la seva lliga per un brutal 109-38. I és que, com deia ahir Julbe, «la setmana vinent Fontajau viurà un espectacle impressionant, espero que a l'últim moment es decideixi que el nostre públic ens podrà acompanyar».
