Geni, llegenda, astre, déu... Són molts els qualificatius que s'han fet servir aquesta setmana per definir Diego Armando Maradona arran de la seva mort. La figura de l'argentí va transcendir el futbol en un moment on el país sud-americà necessitava una figura on aferrar-se per sortir d'una època grisa. Maradona es va carregar el país a l'esquena i, amb la pilota als peus, el va dur a ser campió del món el 1986 a Mèxic i subcampió 1990 a Itàlia. Va traslladar l'estima amb què amanyagava la pilota en cada toc a totes les llars argentines, que el van elevar a la màxima categoria possible. Només l'aparició de Messi els últims anys ha fet trontollar la seva trona de millor jugador de la història que alguns es resisteixen a treure-li, tot i tot el que va comportar també la vessant de fora del futbol. Explicava el davanter del Girona Nahuel Bustos, que va tenir l'ocasió de coincidir amb ell curs passat abans d'un partit entre Talleres i Gimnasia, l'equip que dirigia Maradona, que va sentir «un pessigolleig per tot el cos» conscient que estava tocant «un ídol, una gran llegenda del futbol».
Si Bustos va sentir quelcom gairebé místic en l'abraçar-lo, què devia suposar jugar al seu costat? Maradona, durant la seva carrera, va defensar les samarretes d'Argentinos Juniors, Barça, Nàpols, Sevilla, Newell's, Boca Juniors i la selecció argentina i va compartir equip amb grans jugadors com Schuster, Careca, Caniggia, Valdano o Suker, entre d'altres. Mai va fer-ho, però, amb cap jugador gironí. Tot i això, sí que dos futbolistes de la demarcació van tenir l'honor de poder jugar un partit al seu costat. Encara que fos amistós o de costellada. Manolo Valle i Arseni Comas, durant la seva etapa al Barça Atlètic, són els dos únics privilegiats que poden explicar què se sent d'haver jugat al mateix equip de Maradona. Valle (Santi Hilari Sacalm, 1959) ho va fer durant el partit d'inauguració del Miniestadi el 1982 entre dos combinats del primer equip i del filial. Per la seva banda, Comas (Sant Gregori, 1961) va coincidir-hi en un amistós contra el New York Cosmos durant una gira el juny 1984.
El 24 de setembre de 1982, el Barça va fer una gran festa per inaugurar el Miniestadi. El camp es va omplir amb 16.000 persones que van poder veure un partidet entre una barreja del primer equip i el filial. «No sabíem res. Ens van citar el mateix dia i van donar els onzes. Va ser casualitat però la veritat és que em va fer molta il·lusió jugar al seu equip. Havíem fet alguns partidets d'entrenament contra el primer equip però va ser molt diferent jugar amb ell una estona», explica Valle. Pere Gratacós, Esteve Fradera i Francesc Guitart es van haver de conformar de jugar a l'altre equip amb Schuster mentre que Quim Ferrer i Pep Boada també eren a l'equip de Maradona però van entrar quan l'argentí ja havia estat substituït. Valle recorda que aquell va ser «un dia rodó» per a ell perquè a més a més va fer el primer gol de la història del Miniestadi. «Em va felicitar, sí. Era molt proper a tots els joves, encara que no ens conegués. No es feia gens estrany i ens animava». Valle considera «una llàstima» que no pogués triomfar al Barça i, sense voler valorar-ho, descriu que Maradona tenia sempre «molta gent al voltant». «Jo no ho vaig pas veure però deien que casa seva semblava un hotel», diu. En aquest sentit, el selvatà explica que tot sovint es presentaven nois que ningú coneixia a l'entrenament del Barça Atlètic que deien que Maradona els havia dit que vinguessin. « Som amics d'en Diego. Doncs passeu. Què els volies dir... Llavors ja no tornaven i al cap d'uns dies en venien uns altres», explica.
L'hilarienc només va jugar aquell partit al Mini al costat de Maradona. Al final d'aquella temporada però, Valle va fitxar pel Cadis on va coincidir amb Mágico González. «Alerta amb el nivell que tenia. Era molt i molt bo, d'un altre nivell. Si hagués estat en un equip gran, motivat i ben cuidat, se n'hauria parlat molt més», diu Valle que recorda que al salvadoreny «li agradaven altres coses tant o més que el futbol. Va triar el que volia fer i com viure».
L'experiència de Seni Comas amb Maradona va ser al final de l'etapa de l'argentí a Can Barça. Era el juny del 1984 i després de la final de les patacades de Copa contra l'Athletic, Maradona va ser sancionat tres mesos i no va poder disputar la Copa de la Lliga. Això va fer que l'argentí, juntament amb Clos i Migueli, també sancionats, viatgessin als Estats Units per disputar la Transatlantic Challenge Cup amb una barreja de jugadors del filial i dos convidats, Mágico González (Cadis) i Husillos (Múrcia). Amb ells hi va ser també un Comas que ja coneixia.
La història del defensa de Sant Gregori amb Maradona podia haver començat uns anys abans al Mundial Juvenil del Japó del 1979 -que va guanyar Argentina- si Espanya no hagués quedat eliminada prematurament contra Polònia. «L'entrenador Chus Pereda em va avisar que em tocaria marcar-lo. Ens van eliminar i em va quedar l'espina», diu. Aquella temporada 83-84, Comas havia tornat al filial després de jugar cedit al Recreativo, l'Alcalá i el Granada. «Va ser un bon any i al final uns quants vam anar a la gira. Va ser una experiència molt bonica».
Comas recorda que Maradona ja era llavors «un autèntic ídol de masses» a Nova York. Revela que mentre tota l'expedició es movia amb bus per la ciutat, l'argentí i Mágico anaven en «un cotxe particular» i tenien «un estatus diferent». «Anaven a un altre ritme», afegeix. Comas va ser titular en el partit que el Barça va perdre contra el Cosmos (5-3) i en què va compartir onze amb Maradona. «Sempre m'havia quedat l'espina del Japó i poder compartir minuts amb ell va ser bonic», diu.
El son profund de Comas
D'aquella experiència americana Comas en guarda una anècdota graciosa. «A l'hotel ens van fer un simulacre d'incendi. Van sonar l'alarma i tots els jugadors van baixar a l'entrada menys Maradona, Mágico i jo», revela. Comas no era amb ells. «No sé on eren ni què feien, però jo dormia com un soc i no em vaig despertar. Tinc un son molt profund», diu.
Per a Comas, Maradona «juntament amb Messi» són els dos millors jugadors de la història. Comas recorda que ha tingut «la sort» de jugar amb Maradona, «entrenar Messi amb Pere Gratacós al Barça B» i també d'enfrontar-se amb Cruyff quan jugava al Recre i l'holandès al Llevant.
