La jugadora sèrbia ha disputat prop de 200 partits en la màxima competició europea i ha aconseguit, en tres ocasions, aixecar el títol -2009 i 2010 amb l'Spartak de Moscou i 2015 amb el Praga. Ara «tinc la il·lusió» de portar l'Spar Girona a una Final Four en una temporada marcada per la pandèmia «que no et deixa plantejar res».

Com arriba l'equip a la primera bombolla de l'Eurolliga?

Amb el canvi d'entrenador estem en un nou treball i aprenent noves coses. La finestra FIBA no ens ha ajudat gaire perquè vam marxar amb les seleccions i ens va frenar l'adaptació. Jugar 3 partits en 4 dies ens exigirà molt en el camp mental. Haurem de donar-ho tot i després qui sap qui estarà viu? No tinc cap dubte que cada jugadora donarà tot el que té.

S'han pogut adaptar a les exigències del nou tècnic, Alfred Juble?

No, perquè la finestra FIBA ens va fer aturar. Abans d'aquesta aturada seguíem més amb les dinàmiques de l'Èric Surís. Per tant, fa només 10 dies com qui diu que treballem de veritat amb l'Alfred. Quan van destituir l'Èric totes les jugadores vam pensar que no era l'escenari ideal, ja que estàvem en un moment crític de la temporada. Però hem de fer el nostre treball i també donar més de nosaltres mateixes per superar la situació.

Què creu que aporta Alfred Julbe a l'equip?

És un entrenador amb molta experiència. Penso que pot donar una visió del bàsquet molt bona a les joves jugadores, ja que el nostre equip és una barreja de jugadores veteranes i joves.

Com veu el projecte de l'Uni Girona a escala internacional?

És difícil comparar. Aquest any hem fet un gran equip, amb grans noms, però sempre hi ha altres equips que tenen més pressupost i amb això no s'hi pot competir. El que és bo d'aquesta edició d'Eurolliga és que et dona espai per creure que tot és possible, ja que pots guanyar un equip gran a un partit. Tenim grans possibilitats aquesta temporada i no només pel grup de jugadores, sinó també pel grup de persones. Crec que aquest any hi ha un molt bon grup de gent.

Quins objectius tenen en aquesta Eurolliga?

El sistema d'aquest any és diferent i el grup que ens ha tocat és complicat perquè amb l'Ekaterinburg gairebé no et dona gaires opcions per somiar. Crec que en aquest sentit hi ha tres equips que competirem per la segona plaça del grup, que dona dret a accedir a la següent fase. Tot i així, sabem quines són les nostres capacitats i crec que tenim un grup molt experimentat en aquest tipus de partits. Per tant, si estem bé físicament crec que podem guanyar dos partits aquí, a casa, i això ens posaria en una bona posició per a la segona «bombolla» del gener.

Què significa jugar els tres primers partits de la fase de grups a Fontajau?

Crec que seria més especial si Fontajau estigués ple perquè ens donaria més energia. Però ens ajuda el fet de no viatjar i de no perdre un dia i mig, perquè arribes allà cansada i després necessites recuperar. Amb el programa de Lliga Endesa, de dos partits per setmana, i la finestra de seleccions s'agraeix jugar a casa i tenir aquests dos dies de descans mentre els altres equips estan viatjant.

Com els afecta si no s'obté permís per tenir públic?

És un hàndicap perquè ens agrada jugar amb Fontajau ple, tenim la sensació de jugar amb 6 jugadores. Però és la situació d'aquesta temporada i ens hi hem d'acostumar perquè és una cosa que nosaltres no podem controlar.

En el terreny personal, ha jugat gairebé 200 partits a Eurolliga i n'ha guanyat tres. Quins són ara els seus reptes?

L'Eurolliga és la meva competició favorita i la vull jugar cada any i, si és possible, arribar a la Final Four. Amb cada equip que he jugat he estat a la Final Four i potser no soc realista quant a objectius, però em fa il·lusió, i si estic bé de salut i físicament i també les meves companyes crec que tenim possibilitats d'arribar lluny. Però és una temporada que no et deixa plantejar res i mirar cap al futur. Hem de mirar setmana a setmana i concentrar-nos en la feina que fem cada dia.

Com es troba a Girona?

Aquesta temporada és una mica diferent, la covid treu la bona vida que et dona Girona. El grup que tenim aquest any és molt bona gent i és molt fàcil treballar i jugar amb elles. Quan t'agrada la feina, és com si no treballessis. Estic molt feliç fins al moment i espero que puguem seguir amb els bons resultats fins a final de temporada. I qui sap? Si guanyem coses serà millor.