El Riga ja no és l'equip que passava per sobre de tots els rivals com feia en la dècada dels setanta amb l'imparable Uliana Semenova. Una «gegant» de 2,13 d'alçada i un 58 de peu que, fins als inicis dels anys 80, va ser determinant perquè el Riga acumulés títols de club, fins a 14 Copes d'Europa, i la desapareguda Unió Soviètica fes el mateix en les competicions de seleccions. Més de tres dècades després que Semenova, amb molts problemes de salut i no pocs d'econòmics, es retirés jugant al Valenciennes, el Riga no té cap gran estrella. Però sí un equip qeue juga molt bé a bàsquet. Amb un tècnic que, amb encara no trenta anys, recordava la vella escola soviètica per la severitat amb que recriminava qualsevol errada a les seves jugadores, la defensa de l'equip de Martins Gulbis li va ensenyar a Alfred Julbe que jugar l'Eurolliga no és el mateix que gaudir del showtime de Laia Palau i Chelsea Gray contra equips de la part baixa de la lliga espanyola.

Tant la base barcelonina com la nord-americana van tornar a deixar per a la videoteca algunes assistències de gran plasticitat, com per exemple dues seguides a Labuckiene en el primer quart, però l'Spar Girona mai va poder acabar de jugar còmode contra la defensa del Riga. Sí, l'Uni no va guanyar el partit per 79-81, però ho va fer patint fins al darrer segon amb Jessica Thomas fallant un triple que hauria acabat de capgirar el marcador amb un parcial que, sense el triple, per sort «només» va ser de 14-2: del 65-79 al 79-81.

Abans, l'equip que, sobre el paper i, ja de manera més clara, si només es miren els noms, és el menys potent d'aquesta bombolla, havia posat a l'Uni en molts problemes. La bona defensa exigida pel seu entrenador va permetre el Riga anar sempre per davant en el primer quart, i si al final dels 10 minuts inicials les letones només guanyaven per 1 punt (21-20), va ser per l'aparició de Labuckiene (8 punts), en una dinàmica que es va fer més evident en el segon quart. El nivell de contactes del partit estava on volia el Riga i així les letones van arribar a guanyar per 10 punts de diferència (32-22). L'experiència de l'equip gironí i la fogositat del tècnic bàltic, demanant dos temps morts en menys de 30 segons perquè el seu equip havia encaixat un triple de Vasic contar zona, va acabar donant aire a l'Uni: al descans el Riga només guanyava per 1 punt (41-40).

I si Semenova era la gran dominada del bàsquet europeu de la dècada dels setanta, Sonja Vasic ha estat una de les millors jugadores de l'Eurolliga. Segurament, l'aler de l'Spar Girona ja no és tan decisiva com quan jugava amb el cognom Petrovic a la samarreta, els anys passen per tothom, però continua sent una jugadora de molta classe. I l'Eurolliga és la seva competició. Entre Vasic, al final màxima anotadora del partit amb 19punts, i Eldebrink (18) van liderar l'estrebada gironina en el tercer quart. La diferència va arribar a ser de 7 punts (41-48), però el Riga va tornar a aixecar el cap. Un altre cop defensant molt i molt bé. Amb el tècnic letó portat les seves jugadores al límit (61-62, al final del tercer quart).

El problema per al Riga és que l'Uni continua disposant de millors jugadores. I el saber estar de Vasic continua sent una llosa per a la bàltiques. O els tirs d'Eldebrink, o la classe de Gray, o la feina silenciosa d'Elonu... Amb el 65-79 sembla que el partit ja estava defintivament decantat per les gironines, però encara falta la brutal remuntada del Riga i el triple (fallat) per Jessica Thomas com a epíleg final.

Demà, dijous, l'espectacle i la dificultat per a l'Spar Girona serà encara molt més gran amb el partit contra l'Ekaterinburg (20.00, Esport3). Per Julbe, «el millor equip d'Europa amb diferència i que guanyaria a molts equips de la WNBA».