Amb una mica més d´oxigen després de guanyar el Mirandés, el Girona aprofita aquests dies per preparar la visita d´aquest diumenge al Carlos Belmonte. Allà s´hi trobarà un Albacete ferit de mort, que juga avui a Gijón tot intentant tergiversar una ratxa horrible. Després de 15 jornades, el conjunt manxec només ha sigut capaç de sumar 10 punts. És el pitjor registre de les vuit dècades de vida del club. Això l´ha enfonsat fins a l´última posició de la classificació, per la qual cosa les urgències s´han disparat. També els nervis. Dos mesos enrere Lucas Alcaraz era destituït. No ha sigut l´única víctima. La més recent, i potser no l´última, la de Mauro Pérez. El fins dimarts director esportiu va presentar la seva dimissió. El club ha trigat ben poc a trobar-li un substitut. Es tracta de Toni Cruz, que signa fins al 2022 i que en el seu currículum destaca el seu pas pel Las Palmas, que acabaria pujant a la Primera Divisió, on es va estar durant tres temporades.
Al punt de mira hi ha els despatxos i de nou la banqueta. Aritz López Garai va rellevar Lucas Alcaraz a l´octubre i va engegar amb bon peu la seva nova aventura, però els últims resultats l´han dut de nou al punt de partida. Tot esperant el que pugui passar avui amb l´Sporting, els resultats més recents clamen al cel: l´Albacete només ha sumat dos punts dels últims 21, amb cinc derrotes en set partits i un parell d´empats. Depèn del que passi avui, es podria prendre una decisió sobre el seu futur. El de Barakaldo en parlava ahir en roda de premsa. «Des del club ningú m´ha traslladat res. Sé que si no guanyem estaré més a prop de marxar, això és obvi. Estem en aquesta situació. He de treure la meva millor versió per guanyar a Gijón». És més, va explicar que havia posat a disposició de l´entitat el seu càrrec. «Soc una persona que es vesteix pels peus i vaig traslladar al club les meves sensacions. Em van dir que la meva figura queda igual. Havia de prendre una decisió perquè Mauro (el director esportiu sortint) va apostar per mi. Però vaig dir als jugadors que no els penso abandonar fins l´últim dia».
