Un gol seu dimecres contra Las Rozas obria el marcador en la final de la Copa Federació. Youssef, que estudia Ciències de l´Activitat Física i l´Esport (CAFE), té fitxa del filial però està en dinàmica del primer equip, amb el qual ja havia jugat a la Copa Federació contra l´Ejea i l´UCAM Múrcia.

Què recorda de la jugada del gol contra Las Rozas, el 0-1?

El tinc molt fresc. Just començar la segona part de la pròrroga el rival va servir i va fer un parell de rodades amb la pilota en línia defensiva. Jo des del camp havia observat que, sobretot el seu central dret, es confiava molt sobre el control. Així, en la jugada del gol jo vaig a pressionar el central, puc robar-li la pilota, veig que el porter surt, soc més ràpid que ell, la toco per passar-li la pilota per sota les cames i, a porta buida, marco. Tenia la sensació que guanyaríem. I també estic molt content pel gol que va fer en Sergio (Cortés), per la victòria final.

L'objectiu és ser futbolista? Què li diuen a casa?

Jugo perquè m'agrada, en cap moment m'ha passat pel cap viure del futbol. Jo el que faig és divertir-me. Ei, que si passés alguna cosa maca, benvinguda sigui, però per això jo continuo estudiant CAFE, perquè sé que de la mateixa manera que, de cop, he arribat aquí, puc tornar enrere. A casa estan com jo, a l'expectativa, però tocant sempre de peus a terra. Som futbolers. Els meus dos germans juguen al Palafrugell.

El va sorprendre la trucada de la selecció sub-20 del Marroc, al setembre, per participar en una concentració?

Sí, i tant! Jo tinc la doble nacionalitat espanyola i marroquina i ja va ser una sorpresa que a finals de l'any passat la persona que segueix els jugadors marroquins que hi ha per Europa em demanés informació. Em va explicar que feia dies que m'estava fent un seguiment i que segurament hi havia opcions d'anar amb la selecció sub-20. Però va venir el confinament i no en vaig saber res més. Després, l'agost passat, el seleccionador em va trucar i em va dir «tal dia has de venir a l'estada de preparació de cara a la classificació per la Copa Àfrica. Imagini's, jo que només havia anat amb la selecció gironina! Allà hi havia jugadors de la segona francesca, algun de la primera belga, molts de la primera marroquina... jo vaig viatjar amb Ilyas Chaira, del Girona -ara està cedit a l'Eivissa- i un noi del Barça.

Sort que no es va retirar quan es va trencar els encreuats...

La meva trajectòria futbolística comença allà, quan era juvenil de primer any el 2017. En el meu últim partit amb el Palamós, quan estava a punt de marxar al Llagostera, de Lliga Nacional, em vaig fer mal de gravetat a Tossa. I sí, vaig estar a punt de deixar-ho.

Per què no ho va fer?

Vaig estar un any sense jugar i quan vaig tornar l'Álvaro Fernández, del Llagostera, m'esperava. Però de seguida vaig veure que no estava capacitat ni físicament ni mental per suportar-ho. Em vaig sincerar amb ell i li vaig dir que volia començar des de zero. I vaig tornar a casa, al Palafrugell, on havia jugat de petit, per competir a Segona Catalana juvenil. A poc a poc vaig anar creixent i em van fer jugar també amb el primer equip. Recuperava la confiança, marcava gols... tornava a ser divertit.

I, finalment, va poder fitxar pel Llagostera.

Sí, el curs passat, pel juvenil de Lliga Nacional. Tenia diverses ofertes però volia jugar al Llagostera. El punt d'inflexió va ser que vaig tornar a jugar en la pretemporada a Tossa, on m'havia lesionat, i que en una jugada semblant a la que m'havia fet mal vaig marcar. El gener de 2020 vaig entrar en dinàmica del primer equip. A l'estiu em van dir que em farien fitxa del filial i que seguiria entrenant amb els grans, i abans que s'aturés la lliga de Primera Catalana a l'octubre també vaig jugar un parell de cops amb el B. Recorda que el Llagostera s'entrenava a Palafrugell quan estava a Segona A? Jo els veia perquè fèiem amb l'escola educació física a la pista. Un dia, mig rient, em vaig atrevir a acostar-m'hi i li vaig dir a en Pitu: «Algun dia jugaré amb tu».