«No puc estar content en res del que hem fet». Tenia motius Raúl Garrido per abandonar el Municipal de L´Hospitalet emprenyat com una mona. Perdre, es pot perdre. Però hi ha mil maneres ben diferents d´encaixar una derrota. La d´ahir s´explica des de la inoperància, la fragilitat defensiva, la poca contundència i la incapacitat d´aixecar un marcador advers. En un vist i no vist, tot es va tòrcer i ja no hi va haver manera de reconduir la situació. Queda enterrada la victòria d´uns dies enrere contra el Barça B, que havia de suposar un punt d´inflexió i que posava els suposats ciments de la plataforma de llançament que s´esfondra de nou. Perquè l´Olot no rutlla. La sort li ha girat l´esquena, encara que el rendiment tampoc l´acompanya. Un parell de gols només començar i un tercer a l´inici de la represa van fer impossible cap mena de reacció. El gol de Barnils només va servir per maquillar el marcador en contra d´un equip, el visitant, que acabaria jugant amb un home menys.

«No ens podem permetre que després de cinc minuts ja perdem per dos gols. L´inici ha sigut desastrós. És molt difícil remuntar. Ho hem intentat, però així no es poden guanyar partits», es queixava Garrido. No li va fer gens de gràcia veure com Manuel Salinas superava Batalla als dos minuts. Només començar. Tota la feina per terra en un moment. Però més es va emprenyar quan Sehou Sarr feia el segon a l´instant. L´Olot no s´havia tret encara la son de les orelles que ja perdia per 2-0. Un cop ben dur per a un equip que necessita els punts com l´oxigen si vol escapolir de la part baixa de la classificació, on s´ha instal·lat des de fa setmanes. «No hem competit. S´ha produït un cúmul de situacions i la situació és aquesta. No hi ha excuses perquè ho hem fet molt malament. Pitjor no es pot jugar. Hem d´espavilar perquè així no anem enlloc. És una responsabilitat de tots, hem d´estar més atents a qualsevol acció», s´afegia a la sala de premsa.

Amb el vent a favor, L´Hospitalet va portar la batuta i a l´Olot no li va quedar cap altre remei que reaccionar. Sense gaires arguments per pensar que una remuntada era possible. Aliaga era un espectador més i només va haver d´aturar una centrada perillosa d´Escoruela al primer temps. El segon, s´iniciava amb un altre cop. Semblava el definitiu. Ripoll feia el tercer. Movia fitxa Garrido fent tres canvis d´una tacada quan Barnils, dins de l´àrea, retallava distàncies amb un xut ben col·locat. Un miratge. No va arribar el segon, el que hauria disparat l´emoció d´un partit que els visitants van acabar amb un home menys. Barnils, al 80, veia la vermella. La cirereta del pastís.