Diuen que el més important és com s´acaba, però començar amb bon peu sempre és benvingut i l´Olot haurà de remar a contracorrent si no vol tancar la temporada amb algun disgust. De temps en té encara, perquè tot i que el format aquest any permet menys errades i no dona massa marge de maniobra, el cert és que hi ha jornades per davant per redreçar el rumb. Les bones sensacions ofertes a finals de novembre contra el Barça B convidaven a l´optimisme i tothom assenyalava aquella victòria com un punt d´inflexió. Es va ensorrar el positivisme de cop i volta el dimarts, quan l´equip s´ensorrava a L´Hospitalet amb una actuació que va treure de polleguera el propi Raúl Garrido. «Pitjor no ho podem fer», criticava a la sala de premsa. El cas és que després de set partits disputats, l´Olot és cuer, amb només cinc punts. És el pitjor inici a la Segona Divisió B? D´una banda, mai havia estat últim a la classificació a aquestes alçades. Però de l´altra, hi ha hagut anys que ha fet tants o fins i tot menys punts amb les mateixes jornades disputades.

Evitant comparar entre lligues, perquè l´actual no té res a veure amb el que s´ha vist fins ara pel que fa el calendari i també el format, la temporada que més s´assembla a l´actual és la 17/18. Fa tres anys, amb Martin Posse a la banqueta, els olotins també havien esgarrapat només cinc punts dels primers 21 en joc. El bagatge es podria dir que era un pitjor que el d´ara perquè no s´havia guanyat ni un sol partit. Cinc empats i un parell de desfetes. Ara, almenys, s´ha guanyat una vegada, però també és cert que s´acumulen quatre derrotes. Com que llavors la cosa no va millorar massa (només nou punts en 14 partits), la directiva decidia fer fora Posse per acabar fitxant Raúl Garrido. La reacció va ser un fet i tot i que l´equip sempre va navegar per la zona baixa de la classificació, s´acabaria salvant en una última jornada d´infart, amb el ja històric empat davant l´Elx (2-2).

Hi ha però una arrencada que presenta encara pitjors números. Casualment, la que acabaria amb l´Olot baixant a Tercera. El curs 15/16 i amb Rodri encara a la banqueta, es van sumar només tres punts en els set primers partits. No era cuer, però compartia la darrera plaça de la taula amb el Lloseten, L´Hospitalet i l´Olímpic de Xàtiva. No hi va haver reacció. No va servir de res destituir l´entrenador i posar-hi Santi Castillejo. Els olotins acabarien sent tercers per la cua amb 37 punts.

Per evitar que això passi, al Municipal la consigna és clara. Començar a sumar i fer-ho aquest diumenge contra el Lleida Esportiu (16:30 hores). De moment, el càrrec de Garrido no perilla. El club hi confia cegament. El tècnic recupera José Antonio Soler, però tindrà la baixa de Roger Barnils, expulsat a la Feixa Llarga. De la seva banda, el porter Pol Ballesté serà dubte fins al darrer moment.