Amb nervis i un punt d'impaciència, l'Olot rebia el Lleida Esportiu per intentar respirar en la competició. En una freda tarda de diumenge, Xumetra i Pedro del Campo van ser els encarregats d'escalfar la terra volcànica. Araújo va marcar pels visitants. Cada partit de l'Olot és el més important de la temporada, però el d'aquest diumenge ho era encara més. Les males sensacions que va deixar la derrota contra L'Hospitalet feien que fos cabdal que els de la Terra Ferma paguessin els plats trencats. No es van esperar gaire els garrotxins a demostrar-ho. En la primera arribada de l'Olot, al minut 10, Kilian centraria una pilota que Xumetra s'encarregaria de rematar al fons de la porteria amb la testa. Els vermells s'avançaven per primera vegada al marcador, cosa que no havia passat en tota la temporada.

L'Olot tenia ganes de més, el Lleida va fer un pas endavant, dificultant la sortida de pilota dels locals, que aprofitaven per posar una marxa més a la zona atacant. Els esforços van portar ocasions per als dos equips, les més rellevants al minut 23, quan Pedro del Campo ho va provar des de la frontal amb una mica de pressa quan encara podia acostar-se més a la meta rival, i tres minuts més tard seria Fernando Cano el que intentaria sorprendre Batalla amb una falta que fregaria el pal esquerre i que el de Balaguer refusaria amb els punys.

Al tram final de la primera meitat, el Lleida monopolitzaria les arribades. Els avisos serien constants, i el gran ensurt arribaria quan Fall remataria una pilota que sortiria fora per ben poc.

La mateixa tònica es mantindria a l'inici de la represa. Un fet que obligava els de Garrido a intentar sortir en llarg sense èxit, i és que el Lleida també dominava la faceta aèria del joc. Això feia que fos en els córners on l'Olot notés més perill. Els de la Terra Ferma ho remataven tot i també tenien guanyada la segona línia per aprofitar el refús. D'aquesta manera la va tenir Cano des del balcó de l'àrea. El xut no va trobar porteria i va sortir rebutjat per una teranyina de cames que va portar a una sèrie de rebots que van espantar la defensa.

Precisament el caràcter volcànic va ser el que va fer que l'Olot marqués el segon gol quan més patia. Corria el minut 83 i Masó tenia la pilota a la dreta de la portaria lleidatana. Trobaria una passada filtrada a Pedro del Campo, que amb la qualitat que ens acostuma a demostrar, endreçava l'esfèric a l'escaire del pal llarg. Però l'Olot no podia guanyar sense viure uns últims moments frenètics. El Lleida, mitjançant Araújo, marcaria el 2-1 amb una jugada similar a la que Cano havia provat vint minuts abans.

A aquest patir s'hi sumaria l'expulsió d'Alan Baró per doble amonestació i una última falta en contra situada a centímetres de la frontal de l'àrea. Finalment, l'Olot no va haver de lamentar cap gol més en contra i va sumar la seva segona victòria seguida al Municipal. Els 33 seguidors garrotxins que seguien el partit des del mur de l'Estadi van poder viure i cantar l'himne després de sumar tres punts davant un rival molt complicat. La setmana que ve visiten el Municipal del Llagostera.