Una piconadora. La Gimnástica Segoviana domina amb mà de ferro el seu grup de Tercera. Una trajectòria sense fissures, amb un ple de victòries i només dos gols encaixats, el converteixen en un rival a tenir en compte pel Girona, que visitarà La Albuera pensant més en la Lliga que no pas en la Copa i amb els menys habituals. Els de Manu González ho han guanyat tot. Golejant gairebé sempre, sense pietat. L'última victòria, un 4-0 aquest últim cap de setmana contra el Real Burgos. Va patir-ho en primera persona Àlex Campos, porter empordanès de 23 anys que tot just viu la seva primera aventura fora del territori català. «És un equip de Segona B a Tercera», diu sense dubtar-ho el de Roses. I té coll avall que l'eliminatòria, a partit únic, no està ni de bon tros decidida per la diferència de categoria, sinó que la Gimnástica té opcions reals. El porter havia passat pel juvenil de Divisió d'Honor del Girona, i també ha jugat a l'Olot, el Pobla de Mafumet, el Palamós, el Figueres i La Jonquera.

Campos destaca de la Segoviana la seva «plantilla extensa», farcida de «bons jugadors», la majoria d'ells amb nivell per jugar un esglaó per sobre. «Ha guanyat molts partits per golejada i gairebé no encaixa. És un bloc molt seriós, que surt jugant des del darrere sempre que pot». Explica que, veient el rendiment i la qualitat, l'objectiu del conjunt de Segovia «no és fer el play-off, sinó pujar directament». «Han demostrat que ho poden fer sense problemes, perquè no fan altra cosa que acumular victòries», afegeix.

Considera, a més, que té possibilitats d'eliminar el Girona. «En aquesta Copa, amb un format així a partit únic i en el camp del rival més petit, tothom té opcions de passar. El Girona ve de jugar el dilluns, ha tingut dos dies menys de descans i a això se li ha de sumar un viatge llarg». A tot això, recorda el duel recent amb el seu equip: «L'altre dia, quan anaven ja 2-0 guanyant l'entrenador va començar a fer rotacions per donar descans als titulars pensant en la Copa». Més pistes: «És un equip amb molt bon joc per les bandes i els laterals solen pujar bastant i doblar. Són intensos en atac. Ara, també entenc que el plantejament de dijous no serà el mateix que van triar per enfrontar-se a nosaltres. Són molt sòlids al darrere i tenen qualitat a dalt, haurà de vigilar el Girona».

Àlex Campos no va acabar el partit amb la Gimnástica perquè l'entrenador li va voler donar descans, però l'empordanès és un habitual sota pals. I això que no fa ni dos anys va estar a punt de deixar el futbol. Una aparatosa caiguda, el febrer del 2019, hauria pogut esguerrar-li la carrera. «Vaig caure d'una alçada d'uns tres pisos i em vaig trencar el turmell i el peronè. Em vaig passar un temps portant plaques i cargols, a part de viure tres operacions i d'haver patit també cops al cap. Els metges no m'asseguraven si podria tornar a jugar, però la recuperació va ser molt bona i en vuit mesos tornava a jugar». Va recuperar sensacions a La Jonquera i mesos enrere el Real Burgos va trucar a la seva porta. «Era una bona oportunitat i tenia ganes de provar alguna cosa nova. No m'ho vaig pensar massa i aquí estic molt content».