Un MVP no és fruit de la casualitat. Rebre un guardó així i fer-ho en la final d'una lliga tan competida com l'espanyola, encara menys. Hi ha d'haver talent. Julia Reisingerova, abans de fer les maletes cap a València, va coronar-se a Fontajau amb un títol per partida doble. El campionat i el fet de ser escollida com la jugadora més valuosa d'aquella sèrie, davant el totpoderós Perfumerías Avenida. Només un any després d'obrir la porta de sortida, feia marxa enrere i tornava cap a Girona. Decidida a repetir gestes passades. Tot esperant celebrar algun premi al final de temporada, aporta el seu granet de sorra dia a dia. Més enllà de lluir en una final, té ganes d'aportar sempre que pot. Se la considera o no l'MVP de torn. Els seus 13,5 punts de mitjana per partit no són casualitat. La millor mitjana des que el 2017, ben joveneta, signava pel Sant Adrià. La progressió continua, traça una línia ascendent. I encara no té sostre. Ho celebra l'Uni i ahir li va tocar patir-ho al Movistar Estudiantes. El mateix rival que tant li havia fet la guitza al conjunt gironí per obrir la lliga, però que a l'inici de la segona volta va patir el domini de la pivot txeca sota l'anella. Amb això i una bona defensa s'explica la victòria de les d'Alfred Julbe. 17 punts de diferència, que n'haurien pogut ser més si la velocitat de creuer del segon i tercer quart no s'hagués esvaït en la recta final. De les poques coses que lamentava el tècnic: «M'hauria agradat seguir, seguir i seguir, com ho havíem fet durant 34 o 35 minuts».

Perquè el parcial final explica dues coses. Un 16-9 que lloa les locals. Malgrat tenir-ho tot ben coll avall, van seguir picant pedra tot intentant maquillar el marcador. I que demostra alhora que l'Uni es podia permetre el luxe, per dir-ho d'alguna manera, de treure el peu de l'accelerador. La feina no estava feta, però gairebé. A un inici elèctric, amb cistelles a banda i banda i un alt voltatge, Reisingerova hi va voler dir la seva. Feia 10 dels 18 punts de l'Uni al primer quart, amb 4 de 5 en els seus llançaments de camp i un encert del cent per cent des de la línia de tirs lliures. No hi havia qui l'aturés. A la pintura es trobava sense rival. Amb tot, la diferència no acabava de ser prou còmoda. Calia un pas més i ho va entendre l'equip, que va millorar les prestacions defensives. L'Estudiantes es va quedar amb 10 i 13 punts en els dos períodes següents. Es tancava amb clau i en atac es mantenia un bon ritme. Ja no només per Reisingerova, sinó també per Frida Eldebrink, que va tornar de la lesió de la millor manera possible, participant amb 12 punts. Els mateixos que Gray. El cinc titular va aportar 58 dels 71 punts finals.

El 25-42 del descans servia per obrir forat. Molt bona capacitat ofensiva de l'Uni, que s'estancaria a l'inici de la represa. Durant gairebé cinc minuts, només un parell de punts a favor. Tampoc Movistar se'n sortia. De nou va aparèixer Reisingerova, per desencallar la situació i rebre una plantofada que l'obligaria a descansar una estona. Sense ella a la pista tampoc hi va haver treva. Parcial de 13 a 20 al tercer acte i tot vist per sentència: 38-62. Ningú creia en una possible remuntada. Però per si de cas, les locals van seguir picant pedra, insistint. No van aconseguir capgirar el marcador, però si maquillar-lo fins els 17 punts de diferència del final. Victòria que l'Uni, que continua seguint el rastre del Perfumerías i València. Dos equips que tampoc fallen.