A l'agost deixa la presidència del Peralada i pocs mesos després inicia una nova aventura, aquest cop amb l'objectiu d'arribar al Camp Nou. Mai se n'atipa del futbol?

No, no. És una afició que em ve de menut. Em vaig fer barcelonista pel meu germà, que em portava al camp. En general sempre m'ha agradat l'esport. Seguia de menut el Roses i més tard el Peralada, quan hi vaig tenir la casa.

A Peralada van ser només tres anys. Intensos?

Molt. Una etapa interessant i gratificant, també. Hi vaig entrar en una situació complicada. L'afiliació amb el Girona tenia els seus pros i contres. Un cop recuperada la identitat del club també vam aconseguir refer l'economia, molt copejada per aquella afiliació. A l'agost vaig decidir deixar-ho per seguir-me dedicant a la meva feina.

Se'n va anar satisfet?

Moltíssim. Sé com estàvem quan hi vaig entrar i ara la situació és una altra. El Peralada està ben classificat i pot fer el play-off. L'entrenador és magnífic i el secretari tècnic ha sigut capaç de vestir una plantilla gairebé sense diners.

Expliqui'm aquest lligam tan fort que té amb el Barça.

Ve de molt lluny. Hi vaig col·laborar fent de metge, anys enrere. Ja al 1985, aquest mateix diari va publicar les primeres artroscòpies a Girona, tècnica que vaig fer servir per operar molts jugadors del mateix Barça. Fins i tot el fill d'en Johan Cruyff. També vaig participar als comicis del 2003. Estava a la candidatura d'en Lluís Bassat, quan va guanyar Laporta.

Si ja té certa experiència, ara que vostè va de la mà de l'Emili Rousaud i que Laporta hi torna, què li diu el nas?

La nostra candidatura té moltíssimes possibilitats d'arribar fins al final. Sobretot si el missatge que ara el més important és la vessant esportiva i econòmica arriba al soci. Aquest veurà que la gent que millor porta tots dos aspectes som nosaltres. L'altre dia, un candidat va penjar la seva fotografia dalt d'un edifici a Madrid. Davant del Bernabéu. Si el que preval és aquest sentiment antimadridista i provocador, és possible que aquesta candidatura tiri endavant. Aquesta pancarta amaga el problema del Barcelona: la gestió i la part esportiva. Si el que preval és l'antimadridisme i la política, estem perduts.

Què aporta Emili Rousaud de diferent respecte a Joan Laporta o Víctor Font, dos dels principals favorits?

L'Emili ha demostrat que, partint de zero, ha fet una empresa en el sector de les energies renovables que funciona amb 500 o 600 treballadors. Que s'expandeix. Té una gran capacitat de gestió. És una empresa diferent al Barça, que també té un mig miler de treballadors, però saber-ho gestionar és necessari. Coneix el món empresarial, les persones valuoses. Ell farà una supervisió estreta de tot això. Serà un coneixedor. Ell i la seva junta serem gent interessada que es vol posar a treballar pel bé del club.

Vostè quin paper hi tindrà?

Faré de pont entre els serveis mèdics del Barça i la directiva. Transmetré tots els aspectes mèdics rellevats a l'hora de fitxar i renovar. Si veig que alguna cosa no rutlla, ho explicaré als socis i dimitiré. És el mateix que va fer Rousaud quan estava a la junta de Bartomeu. Era el responsable de l'àrea de contractació de serveis, se'n va adonar d'una irregularitat i ho va parlar. En no treure'n l'aigua clara, va plegar. Farem com ell, si alguna cosano ens fa el pes, ho deixarem córrer i marxarem.

L'empresa de Rousaud, Factor Energia, és patrocinadora del Girona. N'han parlat d'això?

(Riu) Doncs ho celebro. Trobo que el Girona encerta aliant-se amb una empresa que defensa l'energia neta. S'ha apostat pel problema més greu que té el món. Importa més el planeta, no pas el que passi a Barcelona o Catalunya.

Quants jugadors del Barça han passat per les seves mans?

Havia operat Alexanco, Julio Alberto, Rojo... Vaig ser testimoni de les intervencions de Maradona i Koeman. Fins i tot vaig tenir a les meves mans el fill d'en Johan Cruyff, com li he dit. No només gent del Barça, sinó que he operat grans esportistes. Esquiadors com Paco Fernández Ochoa, una bellíssima persona que parlava català i no pas en la intimitat! També he sigut metge de Juan Pablo Montoya, corredor de la Fórmula 1, o director mèdic del Port Olímpic als Jocs del 92. A tot això, també vull destacar el gran nivell de qualitat dels serveis mèdics del Barça. Actualment s'hi fan vuit tesis doctorals en medicina esportiva i traumatologia.

Com a bon metge, vostè creu que al Barça se l'ha d'obrir de dalt a baix per guarir-lo?

Les artroscòpies permeten fer les coses millors que no pas obrint de dalt a baix. Farem una bona artroscòpia i l'arreglarem.