Ben poca gent, Azu Muguruza i les seves jugadores segur que sí, és clar, tal com van demostrar, hauria dit després de veure el segon quart de l'Uni ahir a Palau (24-6 per marxar al descans dominant de 17, 38-21), que el partit contra l'IDK es podia acabar complicant. Les gironines ho havien fet gairebé tot bé. En defensa van excel·lir, i en atac, l'arsenal era tan i tan bo que si no anotava Araújo ho feia Reisingerova i, si no, apareixien Gray, Vasic o Palau. En 10 minuts havien corregit un inici força espès, que les visitants havien aprofitat per dominar durant el primer quart (14-15). I en tota la segona part, de poc que ho acaben espatllant tot.

L'IDK, liderat per Coulibay i Cousseins Smith, a poc a poc, de mica en mica, va anar retallant. Al final del tercer quart ja només perdia de vuit (49-41, per sota d'aquella barrera psicològica dels deu), i a dos minuts del final van culminar la remuntada empatant a 56 gràcies a dos tirs lliures de la pivot de Mali. La gesta de l'equip basc es va quedar allà, a les portes, perquè l'Uni va acabar trobant la clarividència en l'últim minut i mig. I entre un 2+1 de Reisingerova, un bàsquet d'Elonu després de robar la pilota a mitja pista, i un parell de cistelles més de Vasic i Araújo, van impedir una desfeta que hauria sigut sonada. El 9-2 final va salvar el partit, però no explica el perquè de les dues cares tan diferents que va mostrar l'equip.

L'IDK és un equip de la zona mitjana capaç d'amargar-te la tarda si et despistes. El segon quart de l'Uni va ser molt bo. Amb minuts per a tothom, i com recordava Julbe al final del partit, amb sorpreses tàctiques i amb Júlia Soler agafant galons i sortint al cinc titular d'inici. L'Spar Girona anava camí de fer-li un estrip a l'IDK amb una mostra de recursos inacabable. Primer començant per una defensa que va deixar l'equip basc amb només 6 punts, amb tothom mossegant, amb una pressió asfixiant que va bloquejar l'equip basc, amb Vasic posant un tap espectacular a Cousseins Smith, amb Júlia Soler robant pilotes per servir-les al contraatac... així s'explica com les gironines van capgirar de seguida la tendència d'un primer quart igualat, que havia acabat amb l'IDK per davant (14-15). En atac tampoc s'arronsaven les d'Alfred Julbe. Primer, entre Elonu i Reisingerova van començar a eixamplar el marcador (22-15), i tot seguit Gray es va afegir a la festa amb el seu repertori d'assistències (im)possibles i penetracions de fantasia. Pur talent, diversió assegurada per a l'espectador, que, una vegada més, havia de seguir el partit des de la distància. L'IDK va trigar gairebé cinc minuts a fer el primer bàsquet del parcial, i ni els dos temps morts que va demanar Azu Muguruza van poder aturar la rauxa local. Tot va ser tan rodó que fins i tot Eldebrink, en la darrera possessió abans del descans, es va treure de la màniga el primer triple de l'Uni (que n'havia fallat vuit prèviament) per disparar la diferència al +17 (38-21).

De tres també va començar la segona part (38-24), però la declaració d'intencions de l'IDK va trobar resposta, també des de 6,75, a través d'Elonú. De l'intercanvi de cistelles es va passar a la retallada. A poc a poc l'equip basc es va anar posant de nou al partit, mentre l'Spar tenia cada vegada més problemes per anotar. El partit va arribar viu a l'últim quart. Les basques van celebrar com mai els dos tirs lliures que empataven el partit a dos minuts del final, però aleshores se'ls van fondre els ploms, o l'Uni va activar els seus, i el partit es va quedar a Palau.