Fa cinc anys enrere, per Nadal, Hèctor Ruiz va tenir el primer avís d'uns problemes cardíacs que tergiversarien el seu futur. Des d'aquell moment, el figuerenc va haver de lluitar contra vent i marea per vèncer-los, encara que això impliqués acabar amb el somni de participar als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016. També va ser quan va adonar-se que la seva història de superació havia començat feia dècades, quan era un nadó i la seva mare va posar-lo en una piscina per primer cop. Sense ser-ne conscient, ja no va voler sortir-ne mai més per convertir-se en un nedador professional. A l'elit, però, s'ha de pagar un preu molt car. I és precisament el que s'explica en el conte Nedant contra les dificultats, escrit per Ruiz i Eva Serra, professora de l'escola de ball Aprenem de Figueres, amb il·lustracions de Manel Mora. El pròleg és de Raül Romeva des de la presó, que de seguida que va conèixer la història va sentir complicitat. Per nedar en aigües obertes i ballar, sabent «tenir i cuidar».

«El llibre parla sobre valors, esforç, superació i constància, que és el que m'ha donat l'esport. Crec que és interessant per a tothom. Tot i trobar una dificultat tan gran, he aconseguit superar-ho i seguir endavant malgrat no nedar com abans», explica Ruiz. Enmig de la mala passada que li havia jugat el destí, el nedador va decidir-se a provar la dansa per evitar els pensaments negatius i passar pàgina. Va ser quan va coincidir amb Serra: «Els meus pares fa temps que venen a l'escola amb l'Eva i jo vaig venir quan va haver d'acabar la meva trajectòria esportiva. Sempre havia tingut ganes d'aprendre a ballar». «Havia sentit tant a parlar de l'Hèctor, que m'interessava molt llegir la seva biografia. És un tema molt bonic i li vaig proposar fer el conte sobre la seva vida com a esportista d'elit, jo ja n'he escrit uns quants», afegeix Serra.

Nedant contra les dificultats s'ha gestat en plena pandèmia del coronavirus, per la qual cosa «no ens hem trobat mai en persona». «Enviar-nos àudios per WhatsApp ha anat molt bé, també els textos. A partir d'aquí, ho anava recopilant tot. Les il·lustracions són de fotos de la trajectòria de l'Hèctor. No vam trobar-nos fins que ja teníem el llibre, tot va ser a distància», comenta Serra.

Tots dos volien plasmar la lluita personal que hi ha al darrere d'un gran somni amb una història complicada, però alhora «bonica» i que pot servir d'inspiració per als més petits. «Un esportista des de ben petit aprèn a superar les frustracions i dificultats que es troba pel camí. També els fracassos. El que arriba tan lluny com l'Hèctor ho ha après a la perfecció i és un bon exemple de com portar i conviure amb totes les coses negatives que es van presentant», assegura Serra. La professora de ball destaca que la natació «no és un esport que l'Hèctor triés d'entrada»: «Va posar-se a l'aigua als braços de la seva mare, s'hi va sentir còmode i a partir d'aquí va esforçar-se entrenant. Ell va decidir que volia competir i d'anar al CAR (Centre d'Alt Rendiment Esportiu) de Sant Cugat. Va prendre decisions molt complicades perquè hi creia realment. Quan se li va presentar un problema greu de salut, també va ser capaç d'afrontar-ho perquè ja havia après a fer-ho des de petit».

De la natació a la dansa

Al cap de vuit mesos de passar per quiròfan i descobrir que hauria de retirar-se als 25 anys, Ruiz va tirar-se a la piscina de la dansa. Un món que desconeixia i que li feia il·lusió tastar. «Tot aquell temps va servir-me per reflexionar i venir a l'escola de ball amb una altra mentalitat. Necessitava desconnectar i provar un altre esport. Això m'ha ajudat a superar encara més les dificultats, després de la gran patacada que em vaig endur», diu el nedador que ara és el director tècnic del CN Figueres. El repte d'ara és formar futurs nedadors professionals perquè aconsegueixin els seus somnis.

«L'Hèctor va venir a passar-s'ho bé i amb un altre xip. El ball és un esport que també exigeix, però en el seu cas no venia a guanyar res. Amb la música i ballant va desconnectar de tots els problemes que tenia. Relacionar-se amb gent també ajuda. Venia a aprendre a ballar, moure's i passar-s'ho bé», apunta Serra.