Era una oportunitat d'or. Vèncer significava posar el nom del Llagostera entre els tres primers de la classificació. Allà on Oriol Alsina sempre ha volgut estar. Fer-ho no era bufar i fer ampolles. S'enfrontaven a un Andorra amb jugadors contrastats a categories superiors, amb un dels pressupostos més grans de la categoria... i amb el que suposa viatjar fins al Principat d'Andorra en les condicions meteorològiques que es travessa. Ja se sap, que a Segona B si es té una ocasió s'ha de transformar. Carlos Martínez, tirant de pragmatisme, va veure porta en dos minuts fatídics pels llagosterencs. Només era el minut 17 i el marcador ja era de 2-0. Cortés i Sascha van tenir les millors ocasions a la primera meitat. En una represa on el marcador va poder moure's per qualsevol equip, Oriol Alsina va sacsejar la banqueta i va introduir més pòlvora ofensiva. Gil Muntadas, Magallán, Youssef i Dieste van ser els escollits per revertir la situació. Ocasions en van tenir, però els va errar la punteria per regalar la primera alegria al Llagostera a la segona volta. La derrota deixa els gironins amb 14 punts en la sisena posició.

A Segona B cal materialitzar les ocasions i no concedir-ne. Després d'un viatge llarg i feixuc cap al Principat d'Andorra, el Llagostera va veure com dues dianes pràcticament seguides -en el minut 15 i 17- del veterà davanter tricolor Carlos Martínez decidien el primer partit de la segona volta. L'exjugador de l'Olot va rematar perfectament dues centrades de Casadesús i Bover. Ni fer entrar peces ofensives com Dieste, Gil Muntadas i Magallán a la mitja part va fer que Oriol Alsina toqués la tecla indicada per despertar els seus en un gèlid escenari com Prada de Moles per poder capgirar el marcador o, almenys, apropar-s'hi.

Bé és cert que, abans del triple canvi al descans i fruit de veure's per darrere en l'electrònic, els llagosterencs van posar una marxa més. Cortés i Sascha van avisar sense punteria. El tir del migcampista va sortir fregant el pal. La mateixa sort va tenir el punta que va veure com el seu cop de cap sortia desviat lluny de la porteria de Ratti. Els canvis rutllaven però les ocasions no es convergien en gol. El domini era present i el nombre d'oportunitats per perforar la xarxa de Ratti era major. Si no hagués sigut per l'exporter llagosterenc Magallán hauria pogut fer el 2-1. Quan no era Ratii, era la manca de punteria de Cortés, Gil i Dieste. Prop va tenir el Llagostera de marcar el seu però no ho feia.

Quan es perdona, és el moment pel rival. I més quan jugues contra un equip farcit de jugadors experimentats a divisions superiors i amb un pressupost astronòmic. D'ocasions en van tenir. No obstant, encara faltava l'aparició habitual de Marcos que amb una gran aturada a Héctor no va permetre el tercer. El seu bon treball no es va veure compensat pels seus companys de tres quarts de camp cap amunt que no van veure cap escletxa entre la defensa del Principat per, ni tan sols, maquillar el marcador final (2-0).

Els gironins no tornaran a escena fins a finals de mes, el dia 31, al camp de l'Hospitalet. Aquest cap de setmana, al Llagostera li tocarà descansar.