La situació de l'esport és més crítica ara, amb les restriccions, que durant el primer confinament?

Ara hi ha més llibertat, ni que sigui per fer exerci en l'àmbit individual. Abans no es podia sortir de casa. Ara pots fer una volta en bicicleta o jugar a l'aire lliure. Però el problema és que tot i tenir més llibertat portem 10 mesos sense poder entrenar-nos ni competir. Els nens han pogut entrenar una mica a la tardor, però competir, en cap moment. Són molts mesos acumulats sense poder fer bé esport. L'OMS recomana que els joves d'entre 5 i 17 anys facin una hora d'esport al dia i que 3 dies a la setmana sigui amb una activitat més alta per reforçar ossos i musculutara. A banda de la classe d'educació física a l'escola, ara és fa molt poc més.

L'abandonament de la pràctica esportiva és el principal risc d'allargar l'aturada?

Exacte. L'edat crítica sol ser entre els 12-13 anys. Per diferents motius. Perquè canvies d'esport, i això és bo, perquè proves altres disciplines. O potser perquè et costa a l'escola i per responsabilitat ho deixes, amb l'ànim de tornar-hi més endavant. El greu és l'abandonament total. És clar que es poden tenir altres aficions, però la pràctica esportiva mai està de més. La societat va cap a un camí cada cop més sedentari on el benestar sembla que sigui el materialisme i no tenir cura del cos. S'ha d'educar la canalla en l'esport, per crear l'habit.

La televisió o els videojocs són una temptació molt perillosa ara?

Sí. I ho dic jo, que col·laboro amb un equip d'e-sports però també tenim un preparador físic. Si el nano només juga a la play amb els amics o mira massa la televisió és complicat que arribi als mínims recomanats per cremar i fer exercici.

Com es podran convèncer els joves que hagin plegat?

No podem obligar a ningú a fer el que no li interessa. Per això és important des del principi educar amb l'esport. Crear l'hàbit on nens i nenes vulguin fer esport i hi tinguin interès. Després, que cadascú triï què vol fer, la disciplina que més li agrada. L'important és fer exercici. Hem de ser els adults els qui eduquem els nens en l'esport i ara, mentrestant, toca improvisar i resoldre-ho sortint en bicicleta, jugant a la pista, però mantenint-los actius.

Els nens i joves estan farts de l'ara sí ara no, i de les sessions telemàtiques?

Depèn del club i de la quantitat de sessions. Nosaltres al Vilafant no n'hem fet gaires. A les restriccions que ja té de per sí l'esport s'hi afegeix el confinament municipal, que vol dir que no pots canviar de poble per anar a entrenar-te. I els estudis revelen que només el 0,28% dels contagis s'han produït en l'esport. A Madrid amb llicència federativa pots anar a entrenar-te i a competir. I a Galícia, el País Basc o Andalusia també està permès.

Permetre l'esport d'elit i aturar el de base és incongruent? El govern desconeix la realitat de la base i l'esport amateur?

Esport d'elit i de base no es poden comparar. Quants PCRs deu haver passat Messi? Desenes o potser centenars. A l'elit estan marcadíssims. Els diners que mouen són una burrada.

Quins beneficis aporta l'esport als nens i joves?

Millora l'atenció, la concentració i la memòria i això ajuda al rendiment acadèmic i laboral. Redueix l'estrès i l'ansietat i ajuda a dormir, i tot això és bo. Són coses a tenir en compte i aquesta part, qui posa les restriccions, no la veu.

Fer esport sense competició seria una solució?

Competir a tothom li agrada. És una mica com l'examen, el que et posa a prova. La mainada més petita no juga per guanyar partits ni lligues, el que vol és passar-ho bé, millorar en les seves competències i a aprendre. Per culpa d'una pandèmia no es pot competir però si almenys es pogués seguir jugant i fent activitat física ja seria alguna cosa. Ara, amb els pavellons tancats i el confinament municipal, és gairebé un impossible.

Com se li pot explicar a un nen la situació actual?

Se li ha de fer entendre que la situació és excepcional, que la pandèmia del coronavirus passarà, i que més d'hora que tard podrà tornar a entrenar i competir, i estar amb els amics. Mentrestant s'han de buscar alternatives dins l'activitat física que els nens i joves puguin fer sense oblidar el seu equip ni el seu esport. I quan es pugui tornar a entrenar, ja ho aprofitaran al màxim. Mentrestant, anar a córrer, anar en bicicleta, anar a la pista a fer uns tirs a cistella o a xutar a porteria pot ajudar-lo a mantenir-se actiu sabent que aviat podrà tornar a competir, i que no s'ha de desesperar per això.