A Girona, en la primera bombolla, l'Uni va haver de patir fins l'últim segon per derrotar el Riga, que fins i tot va tenir un triple sobre la botzina per guanyar. Ahir, a Schio, en l'inici de la segona volta del grup, l'equip d'Alfred Julbe amb prou feines en va tenir ni per començar. A partir d'una excel·lent defensa, sobretot en el primer i el tercer quart (deixant les rivals en 6 i 12 punts), i millorant progressivament l'encert ofensiu, que havia començat força espès, l'Spar Girona va sumar la tercera victòria del curs a l'Eurolliga i es va quedar una mica més a prop dels quarts de final. Ara sí, després d'aquest triomf, que el guió es desenvolupa pel camí previst, que no és cap altre que arribar a divendres i jugar-se el segon lloc amb l'Schio en un duel a cara o creu. Això sí, les gironines, donant per fet que donar la campanada el dia abans contra l'Ekaterinburg és gairebé impossible, i que les italianes guanyaran el Riga, en podrien fer prou perdent de menys de quatre, que és la diferència que van obtenir a Fontajau en l'anada (85-81).

Asfixiat d'inici per la defensa gironina, el Riga amb prou feines va aparèixer. Laksa, per exemple, la gran promesa del bàsquet letó, es va quedar en dos punts, i la base Thomas, tot i anotar-ne 15, ho va fallar pràcticament tot, acreditant un 5/20 en tirs de camp. Les gironines tampoc estaven per tirar coets ofensivament, d'inici, però posant mans per tot arreu, provocant pèrdues, i a pesar de no controlar gaire el rebot defensiu, van poder establir les primeres diferències (14-4) en el marcador. Però equips com el Riga, que viuen de l'encert de les tiradores, són una muntanya russa. Ho van demostrar a Fontajau i ahir, abans del descans, també van firmar una rauxa de 0-8 que els va permetre treure mínimament el cap quan semblava que l'Uni començava a agafar decididament el control. Va ser l'únic moment del partit amb cert patiment per a l'equip gironí. En el segon quart havia arribat a dominar de 13 (27-14, tot i els dos primers triples del rival), amb l'excel·lent defensa per bandera, però aleshores la producció ofensiva es va encallar i el Riga, amb dos cistelles més de tres de Huff i Drammeh, es va acostar (29-23). Araújo, esplèndida tot el partit, defensant, rebotejant i anotant, va ser clau per mantenir per davant l'equip, que va marxar al descans dominant de set (35-28) aturant, com a mínim, el cop.

Sense contemplacions va sortir l'Spar a la segona part, que de seguida es va veure dominant de nou per sobre dels 10 punts d'avantatge. Allà es va acabar el partit, perquè el Riga va ser incapaç de trobar l'encert i jugadores com Thomas van estar més pendents de la seva estadística que del bé col·lectiu. Les diferències es van anar disparant, a tres minuts del final del quart Gray feia el 51-34 que col·locava el +17 i d'aquell rival ferragós i anàrquic que s'havia vist a Fontajau només en quedava la segona part. Per si hi havia algun dubte, dos triples seguits d'Eldebrink i Ferrari per obrir el darrer parcial disparaven el marge per sobre dels 20 (63-40) i conduien l'Uni a un final molt més plàcid del que havia previst. Julbe va tenir temps de donar tres minuts a Julia Soler i el Riga, amb la bandera blanca aixecada, va dir adeu a les seves escasses opcions perdent de 30. L'Uni va firmar el millor inici. Un avís per a l'Schio, amb qui divendres jugarà molt més que un partit.