22 de gener de 2021
22.01.2021
Diari de Girona
Ekaterinburg 9083Spar Girona

Preparades per a la batalla final

Excel·lent exhibició col·lectiva de l'Spar Girona contra la constel·lació d'estrelles de l'Ekaterimburg que fa somiar en la campanada fins l'últim minut i que deixa clar que l'equip de Julbe aspira a tot avui contra l'Schio per passar a quarts

22.01.2021 | 00:19

Poca cosa més podia haver demanat l'Spar Girona ahir contra l'Ekaterinburg, bé sí, és clar, haver acabat donant la campanada, o que l'Schio hagués perdut amb el TTT Riga i que l'enfrontament d'aquesta nit ja fos intrascendent. Més enllà d'aquests desitjos de màxims, possiblement ara per ara encara utòpics, la segona jornada de la bombolla d'Itàlia va complir pràcticament tots els objectius marcats: l'Uni va lluitar i competir contra la constel·lació d'estrelles de l'equip rus, va tenir el partit a l'abast gairebé fins el darrer minut, i no va desgastar en excés les jugadores. En un partit fugaç d'encara no una hora i mitja, amb poques faltes, Julbe va equilibrar amb encert els minuts i les que més en van tenir, Araújo i Labuckiene, tot just van estar-ne 22 en pista.

No, no hi va haver miracle, i com s'intuïa en el guió des del final de la primera bombolla a Fontajau, el partit d'aquesta nit amb l'Schio serà el definitiu. L'Uni hi arriba amb l'avantatge que li val la derrota per menys de quatre punts (85-81 a Girona). Però potser més interessant que això, que també, resulta haver comprobat contra el millor equip d'Europa, que suma més de 30 partits imbatut, que les jugadores estan preparades. Que sí, que aquesta nit passarà el que hagi de passar, però que aquest Uni continua creixent, fins i tot en plena pandèmia, i fent-se gran al continent.

Perquè la veritat és que pocs equips poden jugar de tu a tu a l'Ekaterinburg com ho va fer ahir l'Spar. En una exhibició de joc col·lectiu, amb els minuts repartits, amb els rols assumits, amb els canvis de cinc en cinc que tant li agraden al tècnic, l'Uni va estar viu fins que a un minut del final, amb 88-83, Ferrari va perdre la pilota en l'atac que hauria pogut deixar les gironines dos o tres punts per sota. Només hi va haver temps perquè Meesseman, la màxima anotadora del duel, el finiquités amb el 90-83 final.

I això que un 2+1 de la belga a 3.20 pel final del partit donava el màxim avantatge d'onze punts a l'Ekaterinburg en tot el partit (86-75), però ni així l'Spar Girona es va voler donar per vençut. Encara quedava per veure com un triple d'Araújo i un 2+1 de la gallega, més dos tirs lliures de Labuckiene tornaven a activar les opcions gironines a 1:43. Potser va faltar acabar-s'ho de creure, qui sap. La posterior pèrdua de Ferrari sí que va ser definitiva.

Alfred Julbe va plantejar durant bona part del partit una defensa en zona que es va ennuegar a les russes, d'altra banda, un equip ple de canoneres, que va acabar amb un 6/21 des de 6'75. Amb l'opció exterior ben controlada, i algunes de les seves estrelles, com Breanna Stewart, més apagades que de costum, l'Ekaterinburg va decidir amb l'aportació de Meesseman (22), Jones (19) i Quigley (21). L'Uni va arribar a dominar de 4 en el segon quart (30-34) després d'un triple de Vasic, va marxar al descans perdent de 3 (44-41) després d'un altre tir de 3 de Palau, i a la segona part sempre va estar viu. I preparat per a la batalla final.



Compartir a Twitter
Compartir a Facebook