Avui fa un any, l'estat d'ànim de l'Uni era de desolació per la sobtada inundació que, en ple temporal Gloria, va negar amb gairebé dos metres d'aigua Fontajau. 365 dies després, i encara amb una pandèmia pel mig, el club, l'equip, la ciutat, l'afició, van tenir ahir una alegria indescriptible veient com el seu equip continua decidit a seguir creixent malgrat els (molts) obstacles que es va trobant pel camí. L'Uni Girona ja és entre els vuit millors equips de bàsquet femení d'Europa. Aviat està dit. I encara que Fontajau ara sigui un pavelló buit, i la temporada sigui freda i atípica, aquesta classificació de l'Spar per als quarts de l'Eurolliga, una fita que no havia aconseguit mai cap equip català, només mereix que aplaudiments. El Perfumerías Avenida, sí, l'etern rival a la Lliga Femenina, espera en uns encreuaments a doble partit que es jugaran entre el 14 i el 20 de març, amb el premi de classificar-se per a la Final Four.
Com sol passar, la línia entre l'alegria i l'abatiment és molt fina. En el cas que ens ocupa, de tan sols dos punts. Perquè l'Uni ahir podia perdre de fins a quatre gràcies al 85-81 que es va apuntar en la primera bombolla disputada a Fontajau, i això vol dir que si sobre la botzina hagués entrat el tir d'Achonwa, ara estaríem parlant de coses molt diferents. Però ves per on que la millor jugadora del partit, una piconadora sobretot a la segona part, quan es va posar l'Schio a l'esquena i va estar a punt d'amargar la nit a les gironines, va errar la cistella clau. Un final a cara o creu que aquesta vegada va somriure al conjunt gironí i que segurament pocs esperaven després d'haver vist les prestacions de l'Spar en la primera meitat.
Perquè realment l'inici de partit de l'Uni va ser de somni, arribant a dominar de 12 (16-28), i fins i tot de 14 (18-32) a l'inici del segon quart, amb Reisingerova i Araújo brillant mentre les locals només vivien de les omnipresents Gruda i Achonwa. Però la fluidesa ofensiva de l'equip gironí es va anar apagant i, mentrestant, les dues pivots de l'Schio anaven retallant la diferència. Al descans s'hi va arribar amb sis punts de renda per a l'Uni (36-42).
El veritable punt d'inflexió, i allà on les gironines ho van passar realment malament, va ser en el tercer quart. «La inèrcia en aquell moment era molt negativa», deia Alfred Julbe al final del partit, quan demanava disculpes per la segona tècnica que va rebre i que el va acabar desqualificant. I certament, ho era. Per començar la segona part, l'Schio, amb un parcial de 8-0, es va posar per primera vegada per davant (44-42). La cosa no es va quedar aquí perquè l'equip gironí, negat en el triple, es va encallar i les italianes, liderades per Achonwa, van arribar a marxar de 9 (56-47). Les cames podien tremolar i, aleshores, ja sense Alfred Julbe a la banqueta, desqualificat, va arribar la reacció de l'Spar: 0-8 de parcial per entrar a l'últim quart amb tot obert (58-57). I ja s'intuïa un cara o creu final, jugant amb els 4 punts d'average que duien les gironines del partit a Fontajau.
Per moments va semblar que l'Schio trencaria el partit. Per exemple després que Sottana, amb un triple a 7 minuts del final, donava un +7 al seu equip (65-58), obligant David Muñoz a demanar temps. I Eldebrink responia amb un triple per a l'esperança (66-62). S'entrava als darrers cinc minuts, amb un Schio que va tornar a marxar de 8 (70-62), i un Uni Girona agafant-se amb fúria a les seves opcions amb un 0-4 gràcies a un bàsquet d'Araújo i un altre de Reisingerova (70-66). Una recuperació de Vasic a 2:40 permetia Gray posar l'equip gironí dos a sota (72-70), resultat que les classificava.
La defensa de l'Uni tornava a ser efectiva, i en atac, s'havia recuperat la confiança. A 1:32 el marcador era de 74-70 després de dos tirs lliures d'Achonwa. En la següent jugada un 2+1 d'Eldebrink situava el 74-73. Schio i Uni van errar els dos atacs següents. Quedaven 39 segons i l'Uni continuava amb un marcador que el seguia portant a quarts. Sottana va estar a punt de dinamitar-ho tot amb un altre triple (77-73), però el resultat encara valia al Girona. A 14 segons del final ?Reisingerova convertia un tir lliure (77-74) i ho deixava tot per jugar-s'ho a l'últim atac de les locals. Van buscar Achonwa, com no, però aquesta vegada l'anella va escopir el seu tir. L'Uni era a quarts, fent història i citant-se amb ?l'Avenida. Un any després de veure-ho tot perdut, amb Fontajau negat, no només l'equip segueix allà, sinó que s'ha fet un lloc entre els vuit millors d'Europa. Que grans.
