«El club està mort». Com a mínim el concepte. La demolidora frase del president del Camprodon, Joan Busquets, és tan dura com certa. Les mesures del Procicat contra la propagació de la covid-19 són com una arma letal per als clubs amateur i de base. Lluny de veure la llum al final del túnel, van quedant-se sense oxigen i cada cop és més evident que ningú els té en compte a l'hora de decidir per més que es permeti fer esport a l'aire lliure. «No es respira futbol. Anímicament i emocionalment estem destrossats, això és el que contagia. No tenim cap esperança perquè els pobles petits sempre estem a la cua», lamenta.

El cas del Camprodon demostra que el futbol es troba en una situació límit. Sense partits i malgrat fer esforços per tenir activitat, estan impedits. «Al desembre vam reprendre els entrenaments, però amb el confinament perimetral del Ripollès vam haver de tornar a aturar-nos. És com fer tres pretemporades perquè comencem de nou cada cop que se'ns deixa», explica Busquets. Les restriccions no eren tan estrictes com al Ripollès i la Cerdanya, però el Guíxols també va patir les mesures del Nadal i està pagant car el pla de xoc que està en vigor des del 7 de gener. «El nostre entrenador és de fora del Baix Empordà i fa setmanes que no pot venir. La idea era entrenar voluntàriament durant totes les vacances de Nadal, però vam deixar-ho estar perquè només podrien venir vuit jugadors. El futbol territorial està pensat més per a la província de Barcelona que per als de fora. Aquest any tenim una plantilla amb el 50% de jugadors d'aquí, que no vol dir que només siguin de Sant Feliu, sinó que venen de Platja d'Aro, Santa Cristina i, fins i tot, Llagostera», comenta la presidenta del Guíxols, Laia Bodro.

Amb el mateix problema es troba el Llançà. «No hi haurà entrenaments de cap equip del futbol base ni del primer equip. Esperarem a les noves restriccions que vagin sortint per decidir més endavant què fer», informava el club en un comunicat. A hores d'ara, no hi ha cap notícia sobre quin serà el desenllaç de la temporada 2020-21. Les entitats afronten el dia a dia a cegues, amb la por de sortir encara més perjudicades. «No sabem res, però si ens diuen que s'ha d'acabar la competició serà un greuge. Sobretot tenint en compte que hi hauria ascensos i descensos. No podem jugar-nos-ho tot amb 17 o 18 partits», diu Busquets. En aquest sentit, Bodro també està preocupada: «Millor que no perquè també està sent complicat trobar espònsors. Aquí vivim del turisme i no sé amb quina cara hauríem d'anar a un bar a demanar-los alguna cosa. És una temporada impossible. Tornar a començar pot ser una muntanya tot i que la inversió ja estigui feta perquè les fitxes i les mútues estan pagades».

Fins i tot els futbolistes són partidaris de deixar l'any en blanc. Sense poder entrenar al Palamós, el davanter Dembo Batchilly va arribar a un acord amb el Banyoles per poder jugar a Tercera (depèn de la RFEF): «Els que som de Girona no hem pogut anar a entrenar cap dia amb el Palamós. Estem fotuts perquè el futbol ens agrada i ens unia, però reprendre la competició seria complicat perquè no tenim cap mena de ritme. Cadascú intenta fer exercici pel seu compte, però no té res a veure». El preparador físic de la Jonquera, Pere Brugat, alerta que «hi ha un punt piscològic que també és molt important perquè els jugadors estan cansats de la situació i no estan al cent per cent. L'únic objectiu dels entrenaments és mantenir el grup perquè sense Lliga no hi ha cap motivació. És un cúmul de coses que els afecta en l'àmbit físic i mental. Si es reprèn la competició, la intensitat no serà la mateixa i si ho és o ho intenten molts acabaran lesionats».

Un dels col·lectius que més patirà les conseqüències és el dels infants. «Aquests nens i nenes s'estan perdent una etapa de la seva formació. Són els més perjudicats, ja no només en el futbol, sinó en tots els aspectes. Això és el pitjor de tot perquè els faltarà l'aprenentatge i les experiències personals que desenvolupen a totes les edats. Saltaran directament a una categoria amb un tipus de joc totalment diferent. Quan tornin a jugar ho podrem veure, però segurament el nivell baixarà», assegura el coordinador de futbol 7 i entrenador de l'infantil B del Peralada, Sergi Barco. I tot de manera injustificada perquè «l'esport no és més contagiós que algunes coses que es permeten». «En els tres o quatre mesos que hem pogut anar entrenant més o menys, no hi ha hagut cap brot. Hi ha hagut casos, sí, però tots han sigut per contactes d'amics o familiars. S'han fet les proves a tot el grup bombolla sense cap problema i s'ha aïllat el jugador en qüestió. Seguim totes les normes, fent registre d'entrada i sortida, vestidors tancats... i l'esport segueix sortint perjudicat», afegeix Barco. La mateixa opinió té Brugat, que, a part de la preparació física dels fronterers, és el director del gimnàs EssentialFIT i pateix les restriccions per dues bandes: «A Primera Catalana no hem tingut cap positiu i al gimnàs només un parell que s'han contagiat a fora per contacte amb amics o familiars. Mai saps si et tancaran, t'obriran, quines normes posaran... Tot això s'acumula i afecta molt a tothom. Fer activitat física és sa i preventiu perquè una persona estigui bé. Les més sedentàries sempre tendeixen a tenir més problemes per recuperar-se de qualsevol malaltia».

La síntesi de tot aquest desgavell la té Bodro: «A l'esport amateur i de base li ha tocat pagar els plats trencats de les improvisacions del Govern. Anem tots a l'aventura. Crec que falta un lideratge clar, tant a la Generalitat com a la Federació. Han de marcar unes directrius perquè tothom sàpiga a què atendre's. A partir del 7 de febrer, què? L'única resposta que tenim és un 'ja veurem'».