Amb 19 anys i tota una carrera per davant, el marge de millora és enorme. Tot és posar-s'hi, això sí. Tenir la predisposició de dedicar-hi hores i esforç perquè el rendiment vagi a l'alça i els números així ho demostrin. Júlia Soler és tan tossuda que ha decidit que amb ser-hi no n'hi ha prou. També vol dir la seva. No aixeca la veu més que ningú. Sap quin és el seu rol i on es troba. En un vestidor amb jugadores d'un currículum i una qualitat a tenir molt en compte, la banyolina ha escollit el camí de l'aprenentatge. Divendres, el treball va donar els seus fruits. La millor actuació de la temporada, i la seva personal a la Lliga Femenina 1, comportaven una satisfacció personal i l'aplaudiment públic del seu entrenador. Un gat vell com Alfred Julbe, que creu cegament en les seves qualitats i té ganes de donar-li tants minuts com sigui possible. Perquè ajudi a la pista, perquè engreixi els seus registres i, sobretot, perquè aprengui. Contra el Bembibre, en la seva onzena aparició del curs, va fer 11 punts, va capturar un parell de rebots i va donar una assistència. Un 80 per cent d'encert en els tirs de camp i una targeta perfecta des de la línia de triples, amb tres cistelles de tres intents.
Encertada en defensa i, aquest cop sí, també en atac. Una bona «actuació global», com ho definia Julbe un cop lligada la victòria, que permet que l'Uni continuï creient que és possible atrapar València i Perfumerías, els dos equips capdavanters i principals rivals pel títol. «Darrere sempre compleix, rasca boles, agafa rebots i té molt bon cos. Però en atac, com li he dit ara quan l'he felicitat, la cosa comença a fer baixada. Ella té molta punteria. Té molt de gol i el gol no es compra, sinó que s'ha d'anar treballant. És molt bo que en tingui». Soler farà 20 anys aquest proper mes d'agost. És una aler d'una mica més d'un metre vuitanta, que està a punt d'atrapar el centenar de minuts aquesta temporada. Julbe li'n vol donar el doble. «Fa un temps havia parlat d'uns 200 minuts i hem d'intentar trobar-los. Sempre que puc, la faig jugar, sobretot quan estem a casa i en un entorn favorable». Ja Èric Surís, predecessor de Julbe a la banqueta, havia comptat amb ella alguna vegada. La va fer debutar en una final de la Lliga Catalana el 2019, guanyant al Cadí La Seu. Després, estrena a la màxima categoria al març contra l'Al-Qázeres. També participaria a Europa. Cada cop ha anat treient més el cap. Ajudant. Aportant. Oferint el seu gol.
